(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)
Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.
Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.
Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.
(Catalunya, 1890 – 1893)
Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària, durant la Febre d’Or, en una família menestral de Barcelona.
La primera part de l’obra (La pujada) narra l’escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d’un ambiciós projecte ferroviari, entre l’adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l’atordiment eufòric d’ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar.
La segona (L’estimbada) analitza l’esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l’opulència i no abandonaren llurs ideals artístics.
L’autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés.
L’obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d’or.
(Catalunya, 1982 – 1999)
Sèrie de monografies. Editades per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d’excavació realitzats en jaciments de Catalunya.
S’han publicat 12 volums fins al 1994.
(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)
Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.
Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.
(Barcelona, 16 juny 1938 – 31 agost 1938)
Diari dels nacionalistes bascs. Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euzkadi.
Imprès als tallers de “La Publicitat”, tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc. També publicà notes en català.
(Barcelona, 1 octubre 1823 – 24 abril 1824)
Setmanari en castellà. Subtitulat “‘Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'”.
Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d’altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.
Informà de les activitats culturals contemporànies i hi foren tractats temes d’art i ciències; les col·laboracions eren crítiques, produccions originals -en vers i en prosa- i informacions diverses.
La seva línia s’inscriu en el romanticisme conservador.
(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)
Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.
Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.
No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.
Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.
Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.
(Barcelona, 1947 – )
Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.
Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.
(Catalunya, 1907 – )
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.
Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).
Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).
La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.
(Barcelona, 1957 – )
Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.
En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.
Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.
Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.
Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.
Enllaç: Estudis Escènics
Dades dels Països Catalans 