(Mallorca, 1249 – 1716)
Organisme de representació i govern de l’illa de Mallorca i de la ciutat de Palma.
Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S’ocupava del govern i de l’administració de l’illa.
Al llarg del segle XIV s’anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó.
(País Valencià, 1982 – )
(o del País Valencià) Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat Valenciana i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu.
La seu és a la ciutat de València.
(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
(o de les Illes Balears) Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu.
La seu és a Palma de Mallorca.
(País Valencià, 1361 – )
Organisme de govern. Fins al segle XVIII, l’origen, l’evolució, les atribucions i el final de la Generalitat Valenciana, que al segle XIV fou coneguda com a Diputació del Regne, foren molt semblants als de la Generalitat de Catalunya.
Actualment és també l’òrgan de govern autònom de l’anomenada Comunitat Valenciana, que tornà a tenir vigència a partir del 1982, després d’haver entrat en vigor l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, d’acord amb el qual componen la Generalitat Valenciana les Corts Valencianes, l’òrgan legislatiu i de control polític, el president i el Govern valencià.
El primer president de la Generalitat Valenciana de l’època moderna fou Joan Lerma, al qual succeí Eduardo Zaplana (1995) i des de llavors han estat quasi sempre presidents del Partit Popular.
La seu del govern està situat al Palau de la Generalitat de València.
Enllaç web: Generalitat Valenciana
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)
Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.
S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.
Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.
(Barcelona, 1937)
Veure> Maig, Fets de (esdeveniments entre anarquistes i comunistes).
(Perpinyà, 1895 – 1896)
Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals.
El 1896 s’adherí al Partit Obrer Francès, de Jules Guesde. El seu òrgan fou “Le Républicain”.
(Illes Balears, maig 1932 – 1936)
Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20).
Celebrà quatre congressos fins al juliol de 1936, i els d’abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes.
El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.
Veure> Federació Comunista de Llevant (organisme polític, 1923-36).
Dades dels Països Catalans 