(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme de la Generalitat. Creat en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.

El conseller de sanitat, J. Dencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya. La llei, aprovada per l’abril de 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics.

Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència. A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència Social, i hom hi impulsà campanyes importants: lluita antituberculosa, antivenèria, anticancerosa, contra la mortalitat infantil, etc.

Arran de la guerra civil de 1936-39, la Generalitat decomissà els establiments particulars; hom creà nous serveis i amplià els assistencials (refugiats, proveïments, etc). Des del setembre de 1936 fins a la fi de la guerra, la conselleria estigué dirigida per la CNT. El 1937 publicà un “Butlletí de Sanitat i Assistència Social” (SIAS), dirigit per Fèlix Martí i Ibáñez, aleshores director general de la conselleria. N’aparegueren tres números.

L’any 1977, amb l’establiment de la Generalitat provisional, la conselleria entrà novament en funcionament, bé que amb atribucions molt escasses. L’any 1980 fou substituïda pel departament de sanitat i seguretat social.