Arxiu de la categoria: Política

Sanitat i Assistència Social, conselleria de

(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme de la Generalitat. Creat en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.

El conseller de sanitat, J. Dencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya. La llei, aprovada per l’abril de 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics.

Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència. A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència Social, i hom hi impulsà campanyes importants: lluita antituberculosa, antivenèria, anticancerosa, contra la mortalitat infantil, etc.

Arran de la guerra civil de 1936-39, la Generalitat decomissà els establiments particulars; hom creà nous serveis i amplià els assistencials (refugiats, proveïments, etc). Des del setembre de 1936 fins a la fi de la guerra, la conselleria estigué dirigida per la CNT. El 1937 publicà un “Butlletí de Sanitat i Assistència Social” (SIAS), dirigit per Fèlix Martí i Ibáñez, aleshores director general de la conselleria. N’aparegueren tres números.

L’any 1977, amb l’establiment de la Generalitat provisional, la conselleria entrà novament en funcionament, bé que amb atribucions molt escasses. L’any 1980 fou substituïda pel departament de sanitat i seguretat social.

Romeu-Porcel, pla

(Barcelona, Barcelonès, octubre 1917)

(o Pla General d’Urbanització de Barcelona) Pla d’urbanització de la ciutat. És la concreció a nivell d’esquema general (infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona.

Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.

La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona.

El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l’illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l’eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d’Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià).

L’esquema del pla fou vigent fins a l’aprovació del pla comarcal del 1953.

República Catalana

República Catalana de 1931

(Catalunya, 14 abril 1931 – 17 abril 1931)

Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid –Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles.

En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista.

Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.

El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat. També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions.

La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin. El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa.

Enllaç web: Registre d’Associacions

Regional Planning *

Veure> Pla de Distribució de Zones del Territori Català (pla d’ordenació territorial, 1932-39).

Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

(Catalunya, 1974 – 1976)

(RSDC)  Grup polític sorgit del Moviment Socialista de Catalunya i que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

Querimònia, la

(Vall d’Aran, 23 agost 1313 – 1846)

Privilegi concedit per Jaume II el Just en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l’exempció de tot dret de barra; i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia.

Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria.

Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa).

La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalano-aragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).

PSUC *

Sigla del Partit Socialista Unificat de Catalunya (organització política, 1936- ).

PSC *

Sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya (organització política, 1978- ).

PSAN *

Sigla del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (organització política, 1969- ).