(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas,
(València, Horta, segle XIV – segle XVII)
Barri de la ciutat que fou destinat a bordell. Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit. En costa l’existència a partir del 1321.
Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana; la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme.
Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici; el conjunt restava aïllat (1444) per una muralla, que només tenia un portal d’entrada.
Fins a l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot, i, sempre, fou objecte d’una constant atenció legislativa per part dels reis i de les autoritats municipals. L’explotació dels locals anava a càrrec dels hostalers, que proporcionaven a les dones, a més a més, robes, mobles, aliments, joies, etc, a canvi de diners, situació que donà lloc, sovint, a abusos greus.
L’ordenació del prostíbul responia al propòsit de concentrar-hi les activitats meritrícies. Les habitants de la Pobla tenia restringida la possibilitat de circular per la ciutat, i els era vedat l’ús de vestits sumptuosos; tenien prohibit, també, de treballar els dies de certes festivitats eclesiàstiques, i tenien obligació de reclusió durant la quaresme i la setmana santa, que havien de dedicar a pràctiques religioses.
A la primera meitat del segle XVI, hom hi establí la vigilància higiènica, amb un metge escollit i pagat pel municipi. Les últimes mencions són de la primeria del segle XVII.
El bordell de València fou famós arreu d’Europa per l’esplendor i la vivacitat, i en donen testimoni les descripcions i les referències que en fan els viatgers (Münzer) i els novel·listes (La lozana andaluza) de l’època, i encara apareix esmentat en estudis recents sobre temes sexuals (Le deuxième sexe, de Simone de Beauvoir).
(Capcir)
Antiga comarca occitana, situada als Pirineus.
Pertangué als comtes de Cerdanya (segle X), als vescomtes de Castellbó i als comtes de Foix (1202), que prestaren homenatge als reis de Catalunya-Aragó i als de Mallorca.
S’uní a la corona francesa amb Enric IV (1589), hereu dels comtes de Foix.
(Illes Balears, segle XIII – segle XVII)
(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)
Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.
Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.
(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)
Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.
El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.
Hipotètica ciutat ibèrica, que hom suposava corresponent a l’actual Dénia.
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca no identificada de Dabaniu feta el segle XIX.
Ciutat romana corresponen a l’actual Dénia.
(Cuba, segle XIX)
Títol nobiliari, concedit el 1881 a l’indià català Joan Antoni Soler i Morell.
Antiga possessió reial, al sud de la colònia de Sant Pere, adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350.
Dades dels Països Catalans 