Veure> l’Alqueria de Descalç (antic llogaret).
Descalç * -Comtat-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Dénia, taifa de
(País Valencià, 1010 – 1092)
Regne independent. Format per l’esclau al-Muwaf-faq Mugähid després d’haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent).
L’any 1015 Mugähid conquerí les Balears, i el 1016 s’apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura.
El seu fill Alï ibn Mugahid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat Abü Ga’far Ahmad al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Alläh al-Murtadä, es declarava independent.
Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundir, però l’any 1091 l’antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia.
Dénia, marquesat de
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial concedida per Ferran II el Catòlic el 1484 a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz. El seu besnét, i quart marquès, Francisco de Sandoval-Rojas y Zúñiga, tercer comte de Lerma, fou lloctinent de València.
Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. La grandesa d’Espanya annexa al títol fou reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma, quan aquest fou concedit al cinquè marquès i gran privat de Felip III, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja.
Dénia, governació de
(País Valencià, després 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia.
Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d’Alcoi).
Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat.
Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial.
Dénia, ducat de
(País Valencià, segle XIX)
Títol, concedit el 1881, amb la denominació de Dénia i Tarifa, a Ángela Pérez de Barradas y Bermy, duquesa vídua de Medinaceli i de Cardona.
El 1886 fou convertit en dos ducats diferents.
Dénia, comtat de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1356 a Alfons I de Gandia, senyor de Dénia. A la mort (1424/25) del seu fill i segon comte, Alfons II de Gandia, passà a la corona.
Alfons IV el Magnànim l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí (1431) al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas (mort el 1454), mariscal i adelantado mayor de Castella.
A la mort d’aquest el posseïren en indivís els seus fills Fernando (mort el 1474) i Diego de Sandoval y Rojas; a la mort del segon, el primer en fou l’únic posseïdor, el qual el 1475 en féu donació al seu fill Diego, a favor del qual fou erigit el marquesat de Dénia.
El comtat de Dénia fou el primer comtat del regne de València.
Dénia, bisbat de
(País Valencià, segle I – segle XII)
Jurisdicció eclesiàstica antiga, amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense; degué continuar durant la dominació bizantina dels segles VI i VII.
No és, però, fins al 636 que apareix el nom del primer bisbe de Dénia conegut, Antoni. El darrer bisbe de Dénia conegut fou Marcià. No és pas clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab.
El segle XI el rei de Dénia Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq Mugähid i després el seu fill Alï ibn Mugahid cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona. Això vol dir que a Dénia s’havia mantingut la tradició d’una diòcesi, que potser encara tenia bisbe, i que havia augmentat la seva jurisdicció fins a les illes Balears.
Després d’aquesta data només es parla del bisbe de Dénia el segle XII com a resident a Toledo, on posseïa béns immobles.
Deciana
Darnacolleta *
Nom antic del poble de Santa Llocaia.
darderes
(Barcelona, 1731)
Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.
El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.
Dades dels Països Catalans 