Veure> Vellanega (antiga abadia benedictina).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
(o de Villa Mara) Títol concedit el 1643 a Ignasi d’Aimeric i Camí, senyor de Villa Mara i Arbaci (Sardenya) i cavaller de Calatrava.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVII)
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga. el succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills.
En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa.
Despoblat. Desaparegut ja el segle XVIII.
(País Valencià, segle XVII – )
Nom que prengué el comtat de Vilallonga (1628) en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón.
(Catalunya Nord, 1126 – 1790)
Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Conflent juntament amb la sots-vegueria de Capcir.
És esmentada pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya (al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent), i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent.
Persistí fins a la Revolució Francesa, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.
El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.
(Alt Millars, ? – 1960)
Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat) un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa.
Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).
(la Granja de la Costera, Costera)
Veure> Meneu (antic llogaret).
Dades dels Països Catalans 