Arxiu de la categoria: Història

Guadalupe, sentència arbitral de -1486-

27 Respostes

(monestir de Guadalupe, Extremadura, 21 abril 1486)

Conjunt de disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya.

El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l’acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català.

Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l’amo de les terres i al pagament d’un cens emfitèutic i de les terres senyorials.

La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l’ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d’indemnització als senyors.

Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s’encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.

greuge

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Reclamació presentada a les corts per actes il·legals i abusos comesos pel rei, els funcionaris reials, els senyors o les autoritats municipals, a fi d’obtenir-ne la reparació.

L’any 1409 s’acordà que, per resoldre els greuges, calien nou representants designats pel rei i uns altres nou representant els braços (jutges de greuges), però l’any 1419 aquest nombre es reduí a nou (tres de designació reial i dos per braç).

Les decisions dels jutges de greuges eren inapel·lables.

la Grècia catalana

Grècia, influència catalana a -1302/1460-

86 Respostes

(Grècia, 1302 – 1460)

Període en que el país estigué sota el domini de la corona catalano-aragonesa. El perill turc impulsà l’emperador Andrònic II a contractar la Companyia Catalana dels almogàvers. Un dels caps, Ferran Eiximenis d’Arenós, passà al servei del duc Guiu II d’Atenes (1302-05), començant l’Expedició Catalana a Orient.

Els catalans, des de Gal·lípoli, emigraren cap a Cristòpolis (Kabàla) (1307). L’infant Ferran de Mallorca, després d’algunes incursions a Tessàlia, anà al Negrepont, on les seves naus foren saquejades i ell fou fet presoner i tancat al castell de Sant Omer (Tebes). El cronista Ramon Muntaner, també pres, fou restituït a la Companyia, establerta a Cassandria (Calcídica).

grecia2

Bernat de Rocafort atacà Tessalònica i el mont Athos, amb la pretensió de fer-se rei de Macedònia, però fracassà. Lliurat per la seva gent al francès Thibaut de Chepoys, aquest l’envià a Nàpols i actuà, de fet, com a cap de la Companyia, que abandonà Cassandria i penetrà a Tessàlia (1309). Desertà Chepoys, i la Companyia establí una República militar governada per un quadrumvirat.

Els almogàvers saquejaren Solona (Amfissa) i, en tractes amb Gualter I, duc d’Atenes, que necessitava ajuda contra els d’Epir i d’altres, penetraren al nord del ducat, assetjaren Zituni (1310) i donaren al duc algunes victòries.

La intervenció dels venecians portà a la ruptura amb Gualter I i a la batalla del Cefís (1311), que, amb la mort del duc i el triomf dels catalans, obrí a aquests les portes del ducat mateix; ocuparen Tebes, Atenes i Livàdia, es feren sedentaris i organitzaren a les ciutats els municipis tenint com a norma els Usatges de Barcelona (ducat d’Atenes).

Sota els turcs desaparegué la senyoria de la Piada, a l’Argòlida, darrer vestigi de la dominació catalana a Grècia (1460).

Granollers, baronia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.

Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

Graner de Bages *

Deixa un comentari

(Bages)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santpedor.

Gramenet de Besòs *

Deixa un comentari

(Barcelonès)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramenet.

Gorretes, commoció dels -1689-

2 Respostes

(Catalunya, maig 1689)

Revolta popular que esclatà al pla del Llobregat quan el duc de Noailles, que era a la frontera rossellonesa, va entrar a Catalunya; fou l’inici de la guerra amb França.

Aquesta conspiració fou motivada pel disgust creat pels abusos que es derivaren de l’estada de les tropes espanyoles de defensa i que es transformà en rebel·lió contra Barcelona.

La ciutat fou bloquejada pels revoltats, capitanejats per Antoni Soler. Les autoritats locals, però, la pacificaren. En conseqüència, s’acordà de fer pagar una subvenció en substitució dels allotjaments, i foren creades casernes a les Drassanes de Barcelona (1690) i a Vic (1692).

La revolta també fou coneguda amb el nom de commoció dels Barretines.

Goi, batalla del pont de -1809-

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 25 febrer 1809)

Fet d’armes de la Guerra del Francès.

Tingué lloc en el pont que hi ha damunt el riu Francolí. En la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding.

Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona.

Degut a aquesta victòria napoleònica figura el nom de Valls a l’Arc de Triomf de París.

Goges, cau de les

3 Respostes

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior).

És un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el solutrià a Catalunya.

Glevinyol de Ter *

Deixa un comentari

(Osona)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de les Masies de Voltregà.