Arxiu de la categoria: Història

Estac, baronia d’

(Pallars Sobirà)

Jurisdicció senyorial, que comprenia els castells, els llocs i els termes d’Estac, Arcalís, Escós i Mencui.

Espona, l’ -Pallars Jussà-

(Castell de Mur, Pallars Jussà)

Antiga quadra i despoblat, de l’antic terme de Guàrdia de Noguera, a la riba del barranc de l’Espona, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que desguassa davant la desembocadura del riu de Gavet.

L’església era dedicada a la Santa Fe.

Espígol

(Tornabous, Urgell)

(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.

Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.

Esdús

(Alt Urgell)

Antic lloc del comtat d’Urgell, a l’esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu.

Amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré I de Barcelona al monestir de Ripoll.

Erill, baronia d’

(Ribagorça)

Jurisdicció feudal, que el 1599 es convertí en comtat d’Erill.

Entença, baronia d’ -Catalunya-

(Catalunya, segle XIV)

Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.

Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.

Empòrion

(l’Escala, Alt Empordà)

Forma catalanitzada del nom grec d’Empúries, Emporeîon.

Els foceus hi van fundar una factoria primer (vers 580 aC) i després s’hi van establir definitivament.

Egara, comtat d’

(Catalunya, segle XX)

Títol, concedit el 1926 a Alfons Sala i Argemí.

Dusai, marquesat de *

(Catalunya, 1795)

Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d’Anoia.

Dues Sicílies, Regne de les

(Nàpols i Sicília, 1442)

Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.

El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.