Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.
Foc de Sant Antoni, el
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Flor de Maig, la
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de la serra de Collserola.
Finat, comtat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert.
Continua en la mateixa família.
Ferrer, baronia de
(Catalunya, 1881)
Títol concedit pel papa Lleó XIII al compositor Melcior de Ferrer i de Manresa.
Fenollet, vescomtat de
(Catalunya Nord, segle X – segle XIII)
Jurisdicció, creada l’any 990 a l’antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del segle X dels dominis d’Oliba I Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda.
La formació d’aquest vescomtat correspon a l’interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sud dels Pirineus.
Pere (I) de Fenollet en fou el primer vescomte, germà de Guillem I, vescomte de Castellnou, vescomtat molt lligat a la història del de Fenollet. El succeí Udalgar (I).
El darrer vescomte, ja al segle XIII, fou Pere (V), fill de la vescomtessa Ava i de Pere de Saissac, el qual perdé el vescomtat després de la croada contra els albigesos (1229). Els seus fills provaren en va de recuperar el patrimoni.
Febrosa, la
Farigola, la -Barcelona-
Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.
Estrac
(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)
Antiga quadra, creada el 1219 de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d’Estrac.
Estir, senyoria d’
(Grècia, segle XIV)
Territori del ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs de Pou.
Estanyol, castell d’ -Grècia-
(Tessàlia, Grècia, segle XIII – després 1380)
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu.
El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380.
Dades dels Països Catalans 