Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Castellbell i el Vilar (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 28,47 km2, 178 m alt, 3.584 hab (2016)

0bagesSituat a la vall del Llobregat, entre el massís de Montserrat i el Vallès Occidental, drenat per les rieres de Marganell (dreta) i Rellinars (esquerra). Hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, fruiters, olivera, llegums i vinya) i al regadiu s’hi cultiva hortalisses i arbres fruiters. És tradicional al municipi la indústria de filats i teixits de cotó, localitzada en colònies a la vora del Llobregat, com el Borràs, cap del municipi, el Burés, la Bauma i altres. Àrea comercial de Manresa.

Al poble de Castellbell hi ha el Pont Vell sobre el Llobregat, gòtic, i a prop, el castell de Castellbell.

Dins el terme, a més del Vilar, hi ha també el poble de Sant Cristòfol, amb l’ermita romànica de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 44,91 km2, 331 m alt, 23.633 hab (2016)

0valles_occidental(o Sant Esteve de Castellar)  A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt.

La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració.. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa

El poble és a l’esquerra del Ripoll; l’església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el segle XIV; i prop seu les ruïnes de l’antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics.

Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d’Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Unió Esportiva

Castellar del Riu (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 32,74 km2, 920 m alt, 176 hab (2016)

0bergueda

Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). Àrea comercial de Berga.

El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies.

Dins el terme hi ha els pobles de Llinars de l’Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l’antiga quadra de Sorribes i l’estació d’esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellar de n’Hug (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,12 km2, 1.395 m alt, 157 hab (2016)

0bergueda

Situat a la capçalera del Llobregat, entre les serres de Mogrony i de Moreu. El terreny és molt muntanyós i boscat, per aixó, tres quartes parts de les terres són improductives.

Les bases de l’economia local són la ramaderia bovina i l’agricultura de secà. La població ha disminuït, sobretot a partir del tancament (1975) de la fàbrica de ciment de l’empresa Asland, al Clot del Moro, un conjunt d’edificacions modernistes de gran interès inaugurades el 1903. Centre d’atracció turística, a causa de la proximitat de les fonts del Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és un replà al peu dels Balços, al voltant de l’església parroquial, en part romànica, dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Vicenç de Rus (romànica, amb pintures murals), de Sant Joan de Cornudell (amb diversos veïnats, com el de la Soleia), la cova de la Tuta (explorada el 1959, d’uns 110 m de profunditat) i les fonts del Llobregat, centre d’atracció turística.

Des del 1961 té lloc al municipi el Concurs Internacional de Gossos d’Atura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Castellar de la Ribera (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 60,19 km2, 657 m alt, 142 hab (2016)

0solsonesSituat entre Solsona i Bassella, al límit amb l’Alt Urgell, al nord-est de Lleida, a la conca mitjana de la ribera Salada, afluent del Segre. Gran part de la superfície del terme és coberta de pinedes, rouredes i alzinars.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Àrea comercial de Solsona.

El poble, a l’esquerra de la ribera Salada, va formar-se a redós de l’antic castell de Castellar i és dominat per l’església parroquial de Sant Pere.

Dins el terme hi ha els llogarets de Ceuró (amb l’església romànica de Sant Julià, del segle XI), Clarà (on s’hi han trobat alguns dòlmens i altres restes prehistòriques) i Pampe, les antigues quadres de Querol, Vilaprinyó i del mas de les Tàpies, el santuari de Savila i dues esglésies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)

25 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 21,75 km2, 5 m alt, 10.567 hab (2016)

0baix_emporda

(o la Vall d’Aro)  Situat des dels contraforts costaners de les Gavarres fins al litoral, a la vall d’Aro, a l’esquerra del Ridaura, al sector sud de la Costa Brava. A l’interior hi ha pinedes i suredes.

L’activitat turística, localitzada sobretot al nucli de Platja d’Aro (cap del municipi des del 1990) i a la urbanització de s’Agaró, ha propulsat la indústria de la construcció i sobretot l’hotelera i s’ha imposat a les activitats econòmiques tradicionals, basades en l’agricultura, la ramaderia i la indústria del suro.

El municipi comprèn, també, els pobles de Castell d’Aro, Fenals d’Aro (amb restes de la seva primitiva església romànica), el veïnat de Fenals d’Amunt, els barris de la Coma, Roquissar i Crota, i l’antic priorat benedictí de Vallvanera.

És un dels centres turístics més importants de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castell de l’Areny (Berguedà)

5 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 24,35 km2, 954 m alt, 69 hab (2016)

0bergueda

(o d’Alareny)  Situat a la dreta de la riera de la Vilada i estès fins als cims del Catllaràs i el puig de Cubell. El terreny és molt muntanyós, amb boscos de pins i prats alpins a les zones més altes, i alzinars i rouredes a les valls.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (patates, blat i llegums), circumstància que ha provocat el despoblament. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu d’una serra rectilínia i encinglerada (les roques del Castell); l’església parroquial de Sant Vicenç és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha una colònia de vacances, el poble de Sant Romà de la Clusa (a la clotada del mateix nom, amb església romànica) i els veïnats de la Ribera de Castell, Vilella i Sant Ramon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,46 km2, 611 m alt, 1.528 hab (2016)

0berguedaSituat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l’Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. Àrea comercial de Berga.

La vila és sobre una plana estructural, divisòria d’aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l’església parroquial fou construïda el 1600. Guifré I el Pelós fortificà l’antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (segle XII) i de Santa Maria de l’Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cassà de la Selva (Gironès)

24 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 45,21 km2, 137 m alt, 10.025 hab (2016)

0girones

(o Caçà de la Selva)  Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament.

La indústria surera és de fet la base de l’economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d’aigües carbòniques. Àrea comercial de Girona.

La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l’església de Sant Martí, d’estil gòtic tardà (segle XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana.

Dins el terme hi ha els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers, Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caseres (Terra Alta)

4 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques