(Catalunya, 1980 – )
(INCAVI) Òrgan autònom del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb seu a Vilafranca del Penedès, creat per al control i l’assessorament de tots aquells aspectes que fan referència al sector vitivinícola.
A Barcelona celebra, anualment, la Mostra de Vins de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Vinya i del Vi
(Catalunya, 1985 – )
(ICF) Organisme autònom de la Generalitat. Adscrit al Departament d’Economia i Finances. Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer establert el 1984.
Les seves funcions són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autonòmiques, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades.
El seu finançament prové d’aportacions de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, del dipòsit d’altres institucions públiques o de les aportacions d’altres entitats.
Enllaç web: Institut Català de Finances
(Barcelona, 1947 – )
Institució d’oftalmologia. Fundada pel metge Ignasi Barraquer i Barraquer, amb l’objectiu de promoure i aprofundir en l’estudi oftalmològic i el seu ensenyament.
Ha assolit un gran prestigi mundial en la seva especialitat.
Enllaç web: Institut Barraquer
(Barcelona, 22 maig 1851 – )
Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l’agricultura. El 1860 organitzà les primeres càtedres d’agronomia, química aplicada i zootècnia.
Si bé en un principi s’oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s’oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català.
Poc després de la seva constitució publicà la “Revista d’Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería”, que més tard fou substituïda per la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro” i “La Pagesia”.
L’any 1856 creà el “Calendari del Pagès”. El 1993 s’afegí a la nòmina de les seves revistes “La Drecera”, d’actualitat en el sector.
Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors.
Enllaç web: Institut Agrícola
(Catalunya, 1979 – )
(ICEA) Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.
És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enllaç web: Institució Catalana d’Estudis Agraris
(Barcelona, 1884 – 1935)
Editorial. Fundada com a plataforma de la revista “La Ilustració Catalana”, de Francesc Matheu. Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent. Hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs.
Publicà més de cinc-cents cinquanta títols, més de la meitat dels quals formen la “Lectura Popular”.
Fou una aportació molt notable de divulgació d’autors, sobretot vuitcentistes, d’alguns dels quals –Joan Alcover, Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, etc- publicà les obres completes. Les obres més populars i venudes foren les de Jacint Verdaguer, en trenta volums.
(Barcelona, 1930 – )
(HUSA) Cadena hotelera. Els seus orígens es remunten al 1930 quan l’empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l’Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels.
El grup, sota el nom d’Hotels Lihsa, gaudí d’una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l’empresa actual, amb la presidència de Joan Gaspart i Solves, nét del fundador.
El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc.
Té activitats a l’estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l’estat espanyol.
(Barcelona, 1960 – 1980)
Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.
Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.
El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.
(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
(Barcelona, 1929 – )
Empresa. Fou la primera filial a l’estranger de la fàbrica de maquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.
Després de la guerra civil, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim. El 1942 creà una empresa comercialitzadora -Comercial Mecanogràfica SA-, absorbida el 1980.
La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques. La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el camp de la informàtica.
El 1985 tenia una plantilla de 1.700 empleats.
Dades dels Països Catalans 