(Catalunya, segle XX – )
Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes de Catalunya.
El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes.
Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa.
Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.
(Catalunya, 30 juny 1977 – )
(FCEG) Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans.
Hereu de la tradició escolta iniciada l’any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies.
És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya.
La seu és a Barcelona.
Enllaç web: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
(Barcelona, 1838)
Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.
El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot.
Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.
(Catalunya, segle XVI)
Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).
L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.
Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).
Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.
Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.
Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1947 – )
Entitat. Dedicada a la promoció de l’esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula.
El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d’espectacles, com les activitats de la societat Amics de l’Òpera de Sabadell i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Enllaç web: Joventut de La Faràndula
(Barcelona, novembre 1976 – )
Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau.
Ha creat el personatge d’En Malic, una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990).
Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa.
El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre.
(Catalunya, 1902)
(o La família) Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.
Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.
Fou una de les obres més discutides del seu temps.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)
Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.
Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).
En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.
Sigla del Foment de les Arts Decoratives (entitat catalana de la indústria i el disseny, 1903- ).
Dades dels Països Catalans 