Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Biblioteca Nacional d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 7 setembre 1930 – )

Centre que acull i preserva la producció bibliogràfica andorrana i la relativa al Principat d’Andorra, independent del lloc de producció. La creació de la biblioteca fou iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. La primera Biblioteca Nacional s’inaugurà a la Casa de la Vall.

Els fons bibliogràfics arribaren de diferents entitats i de particulars. El 1974 s’inaugurà la nova biblioteca amb el fons de la de la Casa de la Vall, augmentat per diverses adquisicions, donacions d’editorials i les obres de l’exposició del llibre català. A partir del 1980 també rebé les obres lliurades al Servei de Dipòsit Legal -que té la seu a la mateixa biblioteca- i la biblioteca del medievalista francès Philippe Wolff.

El fons fou destruït parcialment pels aiguats de l’any 1982, i el 1996 els fons andorrans i els serveis propis de la Biblioteca Nacional foren traslladats a la casa Bauró, una casa pairal del barri antic d’Andorra la Vella, mentre que la resta de fons i serveis constituïren la Biblioteca Pública del Govern.

Enllaç web: Biblioteca Nacional d’Andorra

Biblioteca Municipal de València

6 Respostes

(València, segle XV – )

Biblioteca pública. Depèn de l’ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al segle XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d’Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del segle XX.

Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep Enric Serrano i Morales (la més important), s’aconseguiren col·leccions especialitzades.

Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins.

Biblioteca de la Universitat de València

3 Respostes

(València, 1785 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.

El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.

Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.

Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.

Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València

Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt *

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

Veure> Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya  (centre especialitzat en cinema).

Biblioteca Bartomeu March

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1970 – )

Biblioteca pública. Propietat de Bartomeu March, radicada al palau March. Posseeix 30.000 volums, 200 manuscrits i 12 incunables. És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans.

El fons més important procedeix de les donacions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll. Entre les seves obres, algunes de gran valor, hi ha el Llibre del Consolat dels mercaders catalans a Bruges, del segle XV, el Llibre dels Costums de Tortosa, incunables lul·lians, llibres rars, etc.

barraca

Deixa un comentari

(País Valencià)

Un dels símbols tradicionals de l’horta. És una habitació de terra, de planta quadrangular i coberta de canyes i palla, pròpia del minifundi de l’horta.

Se’n troba la més gran concentració a l’interior d’una àrea encerclada entre el Grau de Castelló al nord i Daimús, prop de Gandia, al sud.

Generalment, la barraca valenciana constitueix un tipus d’habitacle format per dues barraques contigües, la més gran de les quals serveix d’habitació i dormitori, i la més petita d’estable i cuina, tot i que sol tenir una altra cuina a l’aire lliure, la més comunament usada.

Banyuls, vi de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

Vi dolç natural, amb denominació d’origen. És obtingut a partir d’un most amb 14º d’alcohol produït per diverses varietats de raïm.

Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d’alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre.

A continuació és sotmès a l’envelliment en bótes de roure que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis.

Balones, toros de

1 Resposta

(Balones, Comtat)

Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València.

Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.

Balanguera, la -cançó-

3 Respostes

(Illes Balears)

Cançó sobre un personatge popular femení. Fou composta el 1926 per Amadeu Vives sobre el poema de Joan Alcover La Balanguera, en què el personatge de la Bolanguera o Balanguera és transformat en una parca que fila el fil de la vida dels humans.

Aviat esdevingué una cançó popular i, identificat el personatge amb la pàtria, fou cantada com a himne patriòtic en èpoques de repressió del catalanisme. Té una gran popularitat en totes les terres de llengua catalana, especialment a Mallorca.

Actualment és l’himne oficial de les Illes Balears.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa que s’enfila, de la
vellura que se’n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Ateneu Mercantil de València

12 Respostes

(València, 23 març 1879 – )

Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).

Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.