(Barcelona, 1918 – 1939)
Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials, constituïda pels principals editors catalans. Tingué una intensa activitat professional i cultural fins al 1936.
Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans.
Incorporada el 1939, en acabar la guerra civil, a l’Instituto Nacional del Libro Español, hi mantingué una certa autonomia com a delegació de Catalunya.
Àpat de temporada (de novembre a abril), originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots (un tipus de ceba blanca dolça), els quals són cuits a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada).
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla d’amics o de familiars, i darrerament s’ha popularitzat per tot Catalunya.
Veure> Orquestra de Cadaqués (1988- ).
(Barcelona, 1939 – 1959)
Nucli escolta. Procedent de l’antiga associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya que, després de la guerra civil, es mantingué actiu entorn de l’agrupament “Roland Philipps”.
El 1959, juntament amb la Delegació Diocesana d’Escoltisme i la nova associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, constituí federativament l’Associació Catalana d’Escoltisme.
(Barcelona, 1934 – 1937)
Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.
De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.
(Barcelona, 1982 – 31 octubre 2000)
Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani. Formada per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958).
Amb actuacions en teatre, circ, cabaret i al carrer, i amb els espectacles Velodrums (1986) i Side-car (1991), han treballat per Europa, Àsia i Amèrica.
Entre altres guardons internacionals, han rebut la medalla d’Or a la Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa (1993).
(Catalunya)
Cançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n’ha recollit moltes variants.
L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà).
Personatge popular femení -dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç- que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre.
La Bolanguera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d’origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangére francesa.
Fou ballada arreu dels Països Catalans. El mateix nom ha designat una cançó tradicional, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera.
(Catalunya)
Personatge femení del cançoner popular català. La cançó de Blancafort és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals.
Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa.
És una de les peces més originals del folklore musical català.
(Catalunya, 1915 – )
Xarxa de biblioteques. Creades per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, i que daten, les més antigues, de l’any 1918 (Valls).
En dissoldre’s la Mancomunitat (1925), la seva tasca fou continuada per la Diputació Provincial de Barcelona fins que, el 1931, la Generalitat de Catalunya elaborà un pla per a la creació de biblioteques a totes les poblacions de Catalunya de més de 6.000 habitants (amb biblioteques filials i lots circulants), i als barris de Barcelona, una a cada districte, que no es pogué complir per culpa de la guerra civil (el 1932 n’hi havia només 26).
El 1940, el servei tornà a dependre de la Diputació Provincial. El Servicio Nacional de Lectura, en conveni amb les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, mantenia unes 90 biblioteques, traspassades a la Generalitat l’any 1979.
Des del 1982 la central de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca de Catalunya, constitueix un servei autònom. D’altra banda, hi ha diverses caixes d’estalvis que han creat biblioteques populars.
Dades dels Països Catalans 