Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Cercle Artístic de Barcelona

27 Respostes

(Barcelona, 1881 – )

Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l’edifici de l’antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs.

Té sales destinades a l’estudi de la pintura i el dibuix al natural amb model viu. Ha organitzat concerts, exposicions i conferències, així com balls de disfresses al Liceu.

El 1916 Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de reial.

Entre els seus membres més il·lustres han destacat Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell.

Enllaç web: Cercle Artístic de Barcelona

Centre per a la UNESCO de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CATESCO)  Associació. Manté relacions oficials amb la UNESCO amb l’objectiu de difondre els valors i les activitats d’aquest organisme a Catalunya i fer-li arribar les aportacions de la comunitat cultural catalana. És una organització no governamental i fou dirigida des dels orígens per Fèlix Martí.

El centre presta els seus serveis tècnics a la UNESCO, que li confia responsabilitats internacionals en l’àmbit de les llengües i de les religions. També és molt actiu en l’àmbit dels drets dels pobles i del dret a l’autodeterminació i contribueix a l’enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya en la difusió dels valors d’aquesta organització, per això manté un estret lligam amb el moviment associatiu català i ofereix serveis a diverses federacions i entitats associatives.

Disposa d’una biblioteca pública amb més de 10.000 volums i 250 revistes, a més, tradueix i edita la versió catalana de les publicacions de la UNESCO i d’altres organismes internacionals.

Enllaç web: CATESCO

Lleida, Centre Excursionista de *

Deixa un comentari

Veure> Centre Excursionista de Lleida  (entitat esportiva i cultural, 1906- ).

Centre Escolar Catalanista

11 Respostes

(Barcelona, 21 octubre 1886 – 1901)

Entitat organitzada per un grup d’estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l’escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya.

Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d’una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme.

Formaren part una sèrie d’estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.

Centre Ecumènic de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1984 – )

Associació. Creada per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou.

Publica (en doble edició, catalana i castellana) una “Circular” (1964-78).

En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc.

La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l’Orient cristià, celebra regularment l’eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet “Irini”, com a suplement de l’antiga “Circular” del Centre.

Enllaç web: Centre Ecumènic de Catalunya

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Barcelona, 1980 – 1998)

(CDGC)  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.

Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.

La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.

El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.

Centre d’Interpretació del Romanticisme

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 – )

(CIRMAC)  Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d’en Cabanyes, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf.

Mostra als visitants un context històric centrat en el segle XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.

Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1973 – )

(CIDOB)  Fundació pública (1979). Constituïda amb el suport de personalitats i organismes (administració, universitat, organitzacions internacionals, col·legis professionals, sindicats, etc.).

Fomenta i patrocina les relacions internacionals, especialment amb el Tercer Món, l’àrea mediterrània, el medi natural, la cooperació i el desenvolupament internacionals i les migracions.

A part d’organitzar cursos i seminaris, edita informes i publicacions.

Enllaç web: Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

Centre d’Influència Catòlica

3 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CIC)  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.

Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.

Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CHCC)  Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.

En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.

Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.

Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.