Veure> Alfons VI de Ribagorça (fill natural de Joan II de Catalunya i de Leonor d’Escobar).
Aragó i d’Escobar, Alfons d’ *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Aragó, Joaquim
Aragó, Constança d’
(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)
Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.
Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.
Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.
Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.
Aragall, Pere d’
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.
El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.
Aragall, Lluís
(Barcelona, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. El 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l’illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l’illa.
Era pare de Jaume i de Marquesa Aragall (Sardenya, Itàlia, segle XV) Muller de Guerau (II) de Doni, senyor de Tuili. El seu marit era un noble ja sard però d’ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d’hipotecar Tuili, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume.
Aragall, Jaume
(Sardenya, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Fill de Lluís Aragall, i germà de Marquesa. Fou una figura important a Sardenya, on el seu llinatge adquirí gran prestigi.
En 1450, aprofitant que el seu cunyat Guerau (II) de Doni hagué d’hipotecar el feu de Tuili, n’esdevingué senyor efectiu, per bé que se’n desprengué anys després. En 1458 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Tenia aquest càrrec quan rebé el 1460 el príncep Carles de Viana, al seu pas per l’illa provinent de Sicília. Jaume rebé, en 1469, diverses donacions de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
Els seus descendents, completament arrelats a Sardenya, formarien una línia ben il·lustre de la noblesa sarda, que s’extingí al segle XVII amb Dídac Aragall i de Cervelló, també de noble ascendència catalana per part materna.
Aracil i Martí, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 1941 – Barcelona, 11 abril 2022)
Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història.
Catedràtic d’aquesta universitat, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista “El Contemporani”. Les seves investigacions s’han referit sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent.
És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).
Anya, Ramon d’
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Tingué pel comte Ponç I d’Urgell el castell de Montmagastre. En 1243 fou un dels marmessors de l’esmentat comte.
Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx
(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)
Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.
Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.
Antònia de Balzo
(Itàlia, 1353 – Messina, Itàlia, 23 gener 1374)
Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l’illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del segle XIII.
Antònia era filla del duc d’Andria i cosina segona de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.
