Parapsicòleg i director de cinema català, més conegut per Sebastià D’Arbó (1947- ).
Arbonès i Subirats, Sebastià-Daniel *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Arbó, Sebastià Joan *
Veure> Juan i Arbó, Sebastià (escriptor i periodista català, 1902-84).
Arbert
(Catalunya, segle XI – Barcelona ?, segle XI)
Magnat. A la darreria del segle XI fou veguer del Castell Vell de Barcelona.
Arau, Guillem d’
(Catalunya ?, segle XIII)
Porter de Jaume I de Catalunya.
La seva fidelitat envers el sobirà excel·lí en l’avinentesa de trobar-se el rei pràcticament a mercè dels nobles aragonesos, que el sotmetien a coaccions i detencions, imposant-se a la seva jovenesa i a la de la seva muller Elionor de Castella (1225-26).
Arañó i Majó, Miquel
(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)
Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.
Arandes, Gaspar
(Tarragona, segle XVII)
Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.
Aranda, Francesc d’
(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)
Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.
El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.
El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.
Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.
Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.
Arana Goiri, Sabino de
(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)
Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.
L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.
Aragó i Jonquers, Joan d’
(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)
Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.
Ferran II el Catòlic el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.
És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.
Aragó i de Pimentel, Enric d’ *
Veure> Enric “Fortuna” (comte d’Empúries).
