(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
Antoni Bellera (Barcelona, segle XVII) Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.
Arnau Guillem de Bellera (Catalunya, segle XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XII) Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.
Ramon Arnau de Bellera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Farmacèutic. Veritable descobridor de l’elaboració de la magnèsia abans que l’anglès Black.
Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.
(València, 13 desembre 1946 – )
Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors Miquel Tarradell, Emili Giralt i Joan Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d’història moderna. Sota la seva direcció, i en l’intent de prosseguir a València els estudis que Jaume Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV.
Participà al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i al Novè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Nàpols, 1973).
El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor adjunt d’història moderna. Ha col·laborat a la revista “Estudis” i a “Cuadernos de Historia”.
Ha publicat també: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II, en sus dominios jamás se ponia el Sol (1988). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988).
(Catalunya, segle XIX)
Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d’objectes d’ús eclesiàstic.
Realitzà una custòdia notable per a l’església de Santa Anna de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista. Revisà i glossà els treballs de Jaume Callís i altres jurisconsults sobre el dret constitucional de Catalunya.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Pere II el Gran i de l’amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan.
Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d’aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.
(Occitània)
Molts vescomtes eren membres de les famílies Montcada i Foix–Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.
Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.
Veure> Maria I de Bearn (vescomtessa de Bearn i de Gabardà, 1145-73).
Forma castellanitzada en que fou conegut el canonge tarragoní del segle XVI Martí Batlle.
