(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l’illa fou envaïda per Pere III el Cerimoniós. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d’allí, a les seves terres rosselloneses.
Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip (III) de Castre i de Saluzzo, s’avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III.
De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l’armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d’hostilitats.
Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l’incorporà a l’exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d’annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori.
A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d’Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Rosselló, segle XIV – segle XV)
Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet.
Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d’Armanyac (1389-90). Durant l’interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I el Caçador per la força.
Participà en l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra Ferran I d’Antequera (1413).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1397, quan el rei Martí I l’Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I el Caçador, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Amb els més antics dels Bertran, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments.
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Prengué part a l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II de Catalunya, per conquerir Sardenya (1323).
El 1324, com a capità de l’infant, es féu càrrec del castell de Montagut.
(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)
Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.
(Barcelona, segle XIV)
Pintor. El 1372 treballava per a l’ajuntament de Barcelona, fent l’enteixinat de la Casa de la Ciutat.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d’Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d’altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).