(Torelló, Osona, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1607 li fou encarregat un retaule de la Mare de Déu per a l’església de Granollers de la Plana.
Camps, Pere Pau
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Camps, Narcís
Camposat, Bernat
(Manlleu, Osona, segle IX)
Religiós. Fou prior del monestir de la seva vila natal.
Gaudí de bon prestigi pel seu saber.
Campo Sagrado, marquès de *
Veure> Francisco Bernaldo de Quirós Mariño (militar i noble asturià, 1760-1835).
Campa, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona.
Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.
Camós, Joan
(Catalunya, segle XV)
Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l’anomenat “Paso Honroso”, famós pas d’armes cavalleresc establert al pont de l’Orbigo (Lleó), on també combateren d’altres catalans.
Camino i Vega de la Iglesia, Jaume
(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)
Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.
Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.
Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.
Calvó i Puig, Bernat *
Veure> Bernat Calvó Puig i Capdevila (compositor català, 1819-80).
Calvo i Morató, Joan
(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
Calvet i Taulé, Joan
(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)
Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.
Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.
