Pseudònim del guerriller reialista català Agustí Saperes i Fàbregas (1793-segle XIX).
Caragol *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Capó, Joan
(Catalunya, segle XVII – 1689)
Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons.
Capilla i Beltran, Josep
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
Capdevila, Josep Anton
(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)
Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.
Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.
Capdevila, Isidor
(Sabadell, Vallès Occidental, 1731 – Montserrat, Bages, 1802)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs.
Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.
Caorcis, Arnau
(Catalunya ?, s XIII – Sevilla, Andalusia, 1270)
Marí. Fou contractat pel rei Alfons X de Castella per tal de col·laborar a l’organització de la naixent marina castellana.
Canyes i Santacana, Joan *
Lingüista i religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió Marcel·lí de Castellví (1908-51).
Canudas i Ticó, Ramon
(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, 1892)
Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d’Enric Clarasó als anys bohemis de París.
Cantacuzè, Helena
(Grècia, segle XIV – Turquia, després 1394)
Comtessa de Salona i de Citó (Grècia). Parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d’Aragó.
Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit (1382) fins a la conquesta del país per Baiazet I (1394), que les tancà al seu harem.
Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III el Cerimoniós i Joan I de Catalunya, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria.
Cánovas del Castillo, Antonio
(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)
Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII de Borbó, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.
Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.
Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).
