Arxiu de la categoria: Biografies

Sarinyena, Joan

(València, 1545 ? – abans 1628)

Pintor. Fill de Cristòfor Sarinyena. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana.

És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule del Palau de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d’aquest palau valencià. Se l’hi atribueixen les portes del retaule d’Ulldecona, a ell o al seu germà o parent Francesc Sarinyena i Vila-rasa.

Sari, Rafael

(l’Alguer, 1904 – 1978)

Escriptor. Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer. Des del 1929 col·laborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis.

La seva obra poètica -d’índole, en general, intimista- no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer, gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades.

Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos.

Saralegui y López-Castro, Leandro de

(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)

Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.

Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi JacomartReixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.

Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.

Saragossa i Vilanova, Josep de

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 5 maig 1627 – Madrid, 14 abril 1679)

Matemàtic i astrònom jesuïta. Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús. Residí en diverses ciutats, fou professor al col·legi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicenç Mut.

Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al col·legi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica. El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del col·legi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de la seva vida. Fou assessor tècnic i científic en diverses obres hidràuliques, explotació de mines, etc, i preceptor de matemàtiques del rei Carles II.

Les seves obres matemàtiques tenen totes una finalitat didàctica, des del compendi elemental d’Aritmética universal (1669), a la Geometría especulativa y práctica (1671), la Trigonometría española (1672; en versió llatina el 1673), escrita ja el 1663 i que inclou les primeres taules logarítmiques publicades a la Península, i la seva obra més nova, Geometria magna in minimus (1674), on inclogué teoremes geomètrics distints als d’Euclides.

Més valuosa fou la seva labor astronòmica: la seva Esfera en común celeste y terráquea (1674), que inclou la primera exposició sistemàtica de geofísica, fonamenta ja les hipòtesis en dades d’observació astronòmica i sembla decantar-se per la teoria copernicana aleshores condemnada per l’Església. De caràcter tècnic és Fábrica y uso de varios instrumentos matemáticos (1675), el tractat d’arquitectura militar on descriu aparells inventats per ell.

És considerat una de les figures més innovadores del moviment pre il·lustrat.

Saragossa, Agustí Bru *

Veure> Agustí Bru Zaragoza i Ebrí  (matemàtic i sacerdot valencià, 1713-segle XVIII).

Saragossa, Llorenç

(País Valencià, segle XIV – València, abans 1406)

Pintor. Establert a València.

Pintà el retaule de fra Bonifaci Soler que es conserva al Museu de l’Acadèmia de Sant Carles.

Sapera, Vicent

(País Valencià, segle XVII)

Eclesiàstic franciscà. El 1668 publicà Joiell preciós i adorno de l’ànima devota…, que fou repetidament reeditat (almenys vuit vegades fins al 1785) i traduït al castellà (1682).

Sapera, Francesc Climent *

Veure> Francesc Climent i Sapera  (bisbe valencià de Tortosa i de Barcelona, 1348-1430)

Sapera, Bonanat

(Rosselló, segle XIV)

Jurista. Serví a Sardenya, on rebé donacions. El 1332 figurava entre els senyors catalans establerts a l’illa.

Sapena, Gaspar

(Catalunya, segle XVI)

Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II. Amb el grau de mestre de camp comandà un terç.