(Milà, Itàlia, 17 juliol 1912 – Pollença, Mallorca, 17 juliol 2000)
Pintor. Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti.
Des del 1964 feu estades periòdiques a Mallorca.
(Sassoferrato, Itàlia, segle XII – València, 1231)
Frare franciscà. Màrtir, venerat com a sant. Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València.
Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Sa’īd ‘Abd-al-Rahmān.
(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)
Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).
Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).
(Alaquàs, Horta, 1677 – País Valencià, segle XVII)
Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri.
Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de juny de 1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l’acceptà.
És autor de sermons i d’escrits filosòfics.
(País Valencià, segle XV)
Pintor. Fou probablement deixeble de Marçal de Sax. El 1432 era un dels artistes que decoraven les parets de la capella major de la seu de València. Cinc anys després degué realitzar el bell retaule dit de Berenguer Martí de Torres, a la cartoixa de Portaceli.
El seu fill, anomenat igualment Gonçal Peris de Sarrià, és autor del Sant Jordi de Xèrica, de qualitat inferior a la mostrada pel pare.
(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)
Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.
Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).
També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.
(Morella, Ports, segle XV – País Valencià, segle XV)
Germans pintors. Ambdós col·laboraren amb Valentí Montoliu.
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.
La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).
(Castella, vers 1600 – Càller, Sardenya, 21 juny 1668)
Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa. A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l’Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers.
En ésser nomenat virrei de Sardenya (1665) convocà corts, que dissolgué pel maig de 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villasor, davant la popularitat creixent d’Agustí de Castellví i de Llança, marquès de Làcon, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana.
Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví (20 juny), fou assassinat al seu torn, als carrers de Càller. La causa d’aquest assassinat, considerat com a intent de rebel·lió contra la corona, fou dirigida pel nou virrei Francesco di Tutavilla, duc de San Germano.
Foren els principals acusats la vídua de Castellví, Francesca Setrilles (que s’havia casat amb Silvestre Aimeric tres mesos després de la mort del marit), la qual aconseguí de fugir; Silvestre Aimeric, Francesc Cao i Francesc Portuguès, els quals foren morts en una emboscada a l’illa Rossa (prop de Castell Aragonès); Jaume Artau de Castellví (cosí d’Agustí), el qual fou decapitat; Gaví Guixoni i Antoni Brondo, condemnats a mort; el jurisconsult Carles Dehonetto, ajusticiat; foren empresonats o exiliats uns 60 nobles i eclesiàstics i exiliats els bisbes de Càller i d’Ales. Des d’aleshores, Càller i l’Alguer tingueren guarnició.
Els assassinats donaren lloc a una apassionada i polèmica literatura a partir del mateix segle XVII.
(València, segle XVI – 1624)
Suposat pintor. Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona. Hom ha demostrat, però, que devia ésser el seu germà o parent Joan Sarinyena.
D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se’n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Francesc Ribalta.
Dades dels Països Catalans 
