Arxiu de la categoria: Biografies

Sanz i Martínez de Arizala, Helena

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)

Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.

A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.

Sanz i Forés, Benet

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 21 març 1828 – Madrid, 1 novembre 1895)

Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació.

Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid.

El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut cardenal el 1893.

És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.

Fou germà seu, Pasqual Sanz i Forés  (Gandia, Safor, segle XIX)  Historiador. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia… (1879).

Sanz i Almenar, Joaquim

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)

Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.

Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.

Sanz, Vicent

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Escriptor. Conreà la poesia religiosa en llengua catalana. Participà al certamen literari de 1623 a honor de la Concepció, celebrat a València.

Sanyes, Josep

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 – Perpinyà, 1912)

Militar i poeta. S’estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d’En Motes.

Ha deixat les obres La Guida i en Sazó (1906) i L’illa de vi (1908).

Sanxo, Vicent *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Sancho i Cobertores  (polític liberal i militar valencià, 1784-1860).

Sanxo, Antoni

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XV)

Escultor. És autor de dues escenes -les baixes- del cor de l’església arxiprestal de Morella (1470).

Sanxo -pintors-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – segle XIX)

(o Sancho) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – 1784)  Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l’estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d’individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L’arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca). Fou el pare de:

Salvador Sanxo i Ventaiol  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1764)  Pintor. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de:

Salvador (II) Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1811)  Pintor. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l’església d’Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.

Sanxis-Munyós i Carbón, Gil

Deixa un comentari

Veure> Climent VIII de Peníscola  (antipapa aragonès, 1369-1446).

Sanxis i Albella, Joaquim

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1768 – València, vers 1841)

Eclesiàstic i escriptor. Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica (1794-99) i catedràtic de sintaxi a la universitat. Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina.

Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina (1819).

Durant la Guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb il·lustracions: La actividad precisa en la día (1811), Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria (1811), Luz pública por el verdadero español (1813) i Tríaca contra el veneno de la policia pública y secreta (1813).