Arxiu de la categoria: Biografies

Escarrà i Feliu -germans-

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni

(Barcelona, vers 1660 – 26 abril 1710)

Escultor barroc. Projectà el frontis de l’església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.

Escala, Guillem de l’

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel desembre de 1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca.

Escaiola, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX)

Terrisser. Era més conegut pel sobrenom de Bolsós.

Excel·lí en treballs artístics, molt estimats a l’època per a aplicacions decoratives, tant en jardins com en temples.

Eroles, baró d’ *

Veure> Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga  (militar i polític català, 1784-1825).

Ermetruit

(Catalunya, segle X)

Muller del vescomte Guadall II d’Osona. Fills seus foren Ermemir II, hereu del vescomtat, Ramon I, successor d’Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic.

Ermessenda (de Pallars)

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.

Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.

Ermessenda (d’Urgell)

(Catalunya, segle IX – 885/88)

Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona–Girona i de Narbona.

Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

Ermenguer

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Primer comte d’Empúries (vers 813 – vers 817). Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona.

En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.

Ermengol IX d’Urgell

(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)

(o de Cabrera)  Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.

Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.