(Catalunya, 1158 – Sant Hilari Sacalm, Selva, 1209)
Comte d’Urgell (1184-1209). Fill d’Ermengol VII d’Urgell. S’imposà als Cabrera d’Àger i als albigesos Castellbó-Foix.
Es casà amb Elvira de Lara (1178) i només tingueren una filla, Aurembiaix d’Urgell.
(Catalunya, segle X – vers 1010)
Comte de Pallars (1008-10). Fill del comte Borrell I de Pallars i d’Ermengarda.
Governà ensems amb el seu oncle el comte Sunyer I de Pallars, que li sobrevisqué un any.
(Carcassona, França, vers 1054 – després 1101)
Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d’Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà.
Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.
(Catalunya, segle IX – segle X)
Fill d’un Udalard i germà d’un altre Udalard. Apareix documentat el 917.
Vassall del comte Sunyer I de Barcelona, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès.
Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona.
(Catalunya, segle IX – 916)
Vescomte d’Osona. Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II Borrell a la mort d’aquest (911).
Sembla que fou el primer vescomte d’Osona.
(Catalunya, segle XVII – 1681)
Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d’Orcau (1678) per raó d’un plet iniciat per Joan d’Erill i de Merlès.
Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d’Erill.
(Catalunya, segle XVI)
Fill d’Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.
Fou patge de l’emperador Carles I de Catalunya i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76).
Es casà amb Joana d’Erill i d’Aimeric, i foren pares de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Baró de l’Albi i Cervià. Fill d’Acard d’Erill i de Queralt i de Joana d’Areny. Es casà (1607) amb la seva cosina germana, i cap de la línia, Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer (Catalunya, segle XVI – segle XVII).
Foren els pares de Jaume d’Erill-Desplà i d’Erill-Cardona Anglesola i de:
Francesca d’Erill i d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baronessa de l’Albi i Cervià. Amb la seva mort s’estinguí la línia dels barons de l’Albí i aportà l’herència als Cartellà.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu.
L’any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d’atacs francesos.
