(Barcelona, 15 juliol 1842 – Catalunya, segle XIX)
Compositor. Fou pianista notable.
Entre les seves obres destaquen una Simfonia i una Salve per a veus soles.
Ferrer i Rodrigo, Enric
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ferrer i Ramonatxo, Miquel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
Ferrer i Puig, Vicenç
(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)
Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.
És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.
Ferrer i Galzeran, Filomena *
Nom real de la monja mínima catalana, més coneguda per Filomena de Santa Coloma (1841-68).
Ferrer i de Lloret, Xavier de
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1853 – Lleida, 17 maig 1909)
Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la fixació de les dunes a la conca del Baix Ter i del golf de Roses, que amenaçaven les ruïnes d’Empúries, i fou autor d’escrits que s’hi referien.
Ferrer i Coll, Josep F.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 – segle XX)
Escriptor. Residí a Barcelona des del 1927. És autor de diverses col·laboracions de premsa.
Ha publicat la novel·la Glòria (1926) i l’obra teatral La prova del foc (1957).
Ferrer i Burgués, Simó
Ferrer i Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)
Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.
Ferrer i Bassa, Jaume *
Veure> Bassa, Ferrer (pintor català del segle XIV).
Ferrer, Vicent -sant, 1350/1419-
(València, 23 gener 1350 – Gwened, Bretanya, França, 5 abril 1419)
Eclesiàstic, escriptor i sant. El 1367 va ingressar a l’orde dels dominics, de la qual va ésser nomenat predicador general el 1389. Va escriure el 1380 el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate, en defensa del papa d’Avinyó Climent VII. Benet XIII el va cridar a la cort papal i el va nomenar capellà domèstic.
Influït pel papa i la cort de Castella, va contribuir com a compromissari de Casp a imposar el candidat Ferran I d’Antequera.
Les seves predicacions, d’una gran habilitat, van obtenir conversions multitudinàries impressionants. Del 1412 al 1416 es va dedicar a la conversió dels jueus i va recòrrer la península ibèrica.
