(Barcelona, segle XVII)
Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum… (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d’Àustria (1677).
Feu, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ferriol i Boixerans, Bartomeu
(Catalunya, segle XVIII)
Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).
Ferriol, Francesc
(Catalunya, segle XVII – Manresa, Bages, segle XVII)
Escultor. Establert a Manresa. Treballà en fusta.
La seva obra més important, feta amb Pau Sunyer, fou segurament el gran retaule del santuari de la Gleva, construït del 1660 al 1688.
Ferretjans i Sanjuan, Ignasi
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
Ferrés, Josep
(Catalunya, segle XIX)
Músic. Era professor de trompa i guitarra.
Un dels seus deixebles fou el compositor Ramon Vilanova i Barrera.
Ferreres, Vicenç
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou teòleg i predicador.
Publicà una Història de la vida i mort de l’Angèlic doctor sant Tomàs, i el Psalteri o Rosari de la Mare de Déu.
Ferreras i Llorens, Josep Oriol
(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
Ferrera i de Llobera -germans-
Eren fills de Felip de Ferrera i de Llobera.
Joan de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – 1549) Batxiller en lleis. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.
Francesc de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Jeroni de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Ferrera i de Cordelles, Felip de
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
Ferrer i Sala, Joan de la Creu
(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)
Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.
Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.
Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.
