Veure> Pere Ynglada i Sallent (dibuixant català, 1881-1958).
(Barcelona, 1863 – 1915)
Escriptor i advocat. Fou redactor del “Diario de Barcelona”.
Publicà, amb el pseudònim de Pánfilo Rodríguez, alguns escrits de divulgació científica.
(Ripoll, Ripollès, segle XIX)
Escriptor i pintor. És autor d’algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald.
La seva producció pictòrica fou escassa.
(Polinyà, Vallès Occidental, segle XVII – Escaladei, Priorat, 1730)
Cartoixà. Prengué l’hàbit a la monestir de Scala-Dei el 1684.
Es dedicà a l’escultura. Esculpí i tallà diverses imatges per a l’església del seu monestir.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Carcassona, Llenguadoc, 1692 – França, segle XVIII)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663.
És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l’aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.
Veure> Manuel Andreu i Igual (autor teatral català dels segles XVIII i XIX).
(Catalunya, segle XV)
Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Roca-rossa.
Devers el 1450 escriví una història d’aquell establiment religiós.
(Barcelona, 1806 – Ponce, Puerto Rico, 1886)
Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l’exercici de la seva professió.
Fou degà del Col·legi de Metges de l’illa.
(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)
(o Francesc Ifern) Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.
És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions el segle XVIII i dues el XIX.
