Arxiu de la categoria: Biografies

Icart, Lluís d’ -cavaller-

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XVI)

Cavaller. Fou ambaixador i gran col·laborador de Ramon II de Cardona a les guerres d’Itàlia. Aquell el nomenà governador de Brescia el 1513.

L’any següent hi mantingué l’ordre malgrat l’agitació de la població quan es produí la proximitat de l’exèrcit venecià.

Ibn Aisa, Muhammad

(País Valencià ?, segle XI – segle XII)

General almoràvit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115).

Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid.

Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.

Ibarz i Roca, Miquel

(Mequinensa, Baix Cinca, 30 novembre 1920 – Barcelona, 5 gener 1987)

Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet.

El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius.

Ibáñez, Miquel

(Catalunya, segle XIX)

Actor i escriptor teatral. Actuà a Barcelona. Autor del sainet bilingüe La casa de dispeses, o la calumnia descubierta (1839).

Estrenà L’aplec del Remei (1858), de Josep Anselm Clavé.

Huguet i Salat, Josefina

(Barcelona, 21 setembre 1871 – 10 novembre 1950)

Soprano. Es presentà al públic al Liceu de Barcelona amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896.

Obtingué grans èxits a diversos escenaris d’Europa i Amèrica fins a l’any 1915. Gravà nombroses òperes.

Huguet i Rotger, Llorenç

(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )

Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).

Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.

A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.

Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Universitari Lluís Vives.

Huguet i Campaña, Pere

(Sarrià, Barcelona, 1849 – Barcelona, segle XIX)

Escriptor i advocat. Publicà l’obra de consulta pràctica El abogado popular, molt divulgada.

També és autor d’altres escrits de caràcter jurídic i històric.

Huguet -guerriller-

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Fou un dels elements carlins destacats a la Tercera Guerra Carlina (1872).

Hugó

(Catalunya, segle XIII)

Frare. Era prior d’un convent desconegut.

És autor d’una obra poètica continguda al famós manuscrit 129 de Ripoll.

Hug III d’Empúries

(Catalunya, segle XII – 1173)

Comte d’Empúries (1153/54-1173). Fill de Ponç II d’Empúries.

Ajudà al comte Gausfred III de Rosselló (1154) a sufocar una revolta interior i tingué dificultats financeres que l’obligaren a empenyorar algunes possessions.