(Girona, segle XII)
Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.
Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.
És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.
Veure> Pere Ysern i Alié (pintor català, 1875-1946).
(Catalunya, segle X)
Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.
(Illes Balears, 1280 – Alacant, 10 octubre 1301)
Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. El 1285 fou capturada, amb la seva mare i tres germans, durant la incursió feta a Perpinyà per Pere II el Gran. La reina i Isabel foren alliberades, en tot cas, quan captors i presoners arribaren a la Jonquera (Alt Empordà). Els seus germans foren retinguts, en canvi, com a represàlia per la política francòfila de Jaume II.
L’any 1300 es casà a Requena amb el noble castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi, i fou instal·lada pel seu marit al castell de Huete. Tot seguit caigué malalta per un enyorament molt viu i el seu marit s’avingué a acompanyar-la a Mallorca per un temps. Foren rebuts per Bernat de Sarrià a Alacant, on havien d’embarcar-se, a la darreria de 1301, i on s’agreujà l’estat d’Isabel i morí al cap d’uns dies.
No deixà fills. El seu marit li servà un dol rigorós i prolongat, per bé que després es casaria amb Constança d’Aragó, cosina segona d’Isabel com a filla que era de Jaume II de Catalunya.
(Palma de Mallorca, 1337 – Montpeller, França, vers 1406)
(o Elisabet) Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller.
El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l’illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madrastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets.
Isabel restaria vídua el 1372 i dos anys després acompanyà a la invasió de Catalunya el seu germà Jaume IV de Mallorca, obstinat a fer la guerra al rei Pere. L’any 1375 morí Jaume IV, després de fer hereva Isabel dels seus drets, i sis mesos després els cedí al duc Lluís d’Anjou amb el requisit de reservar a Isabel i els seus descendents el Conflent i la Cerdanya.
Per aquest temps contragué segon matrimoni amb el cavaller alemany Conrad von Reischach i tingueren un fill anomenat Miquel. No volgué acompanyar el seu marit a Alemanya per tal de seguir de prop la reivindicació dels seus drets, dels quals el duc d’Anjou se’n desinteressà.
Mort Pere III, fou acceptada a la cort del successor Joan I el Caçador, encara que hi conspirà contínuament. Més tard s’instal·là a Provença, des d’on intentà, amb poca fortuna, trobar valedors entre els Armanyac i els Foix. Morí en data ignorada.
Veure> Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (reina de Catalunya i emperadriu d’Alemanya, 1691-1750).
(Barcelona, 1430 – 1492)
Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.
(el Vendrell, Baix Penedès, 30 juliol 1932 – 24 abril 2022)
Escriptor. Ha publicat bon nombre de col·laboracions de premsa. Ha estrenat diverses obres de teatre.
Soci fundador del Institut d’Estudis Penedesencs, des del 1975 fou cronista oficial del Vendrell.
Considerat l’home de Pau Casals a Catalunya, va escriure Consideració íntima de Pau Casals. Assaig de cronologia Casaliana-vendrellenca (1979).
