(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)
Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).
(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)
Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.
A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.
A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.
(Sevilla, Andalusia, 30 juny 1478 – Salamanca, Castella, 4 octubre 1497)
Príncep de Girona i d’Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics.
Casat amb Margarida d’Àustria (abril 1497), filla de l’emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l’entronització a Espanya de la casa d’Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.
(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)
Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.
Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.
Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.
(Alemanya, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Músic. Actuà a la cort de Pere III de Catalunya.
La seva música conservada mostra una tècnica similar a la de l’escola d’Avinyó.
(Roma, Itàlia, 1938 – )
Rei d’Espanya (1995-2014). Fill de Joan de Borbó i de Battenberg i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies. Quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola (1940), ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, duc de Montblanc i comte de Cervera.
El 1969 el general Franco li donà el títol de príncep d’Espanya i el designà successor seu en qualitat de rei, càrrec en el qual fou proclamat el 22 de novembre de 1975, després de la mort del dictador.
L’any 2014 abdicà a favor del seu fill Felip VI de Borbó.
Veure> Perot Joan (poeta italià del segle XV).
(Catalunya, segle XV)
Escultor. Fou un dels qui construïren la gran rosassa de Santa Maria del Mar (1459), que substituïa l’antiga, destruïda el 1425 per un terratrèmol.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escultor. Treballà a l’obrador del seu pare Jordi Joan, amb aquest i el seu germà, el famós Pere.
Apareix documentat a Tarragona el 1404 i 1406. En aquesta data atorgà testament. Morí segurament molt jove.
