(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1821)
Organista i compositor. A partir del 1796 fou organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
Compongué nombroses misses, però se’n conserva només el salm Verba mea, a vuit veus.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)
Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.
Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – segle XIX)
Lingüista. Germà de Llúcia i de Manuel.
És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d’altres escrits.
Pseudònim del dibuixant català Josep Maria Rius i Ortigosa (1954- ).
(Torelló, Osona, segle XVI)
Gramàtic. Estudià a Barcelona, sota el mestratge de Pere Joan Nunyes. Hi ensenyà gramàtica.
Publicà algunes obres en llatí, com la titulada Adjunta Ciceronis (Barcelona, 1579).
(Xampanya, França, segle XIV – regne de Nàpols, Itàlia, vers 1354)
Comte de Terranova i Sant’Angelo. Passà a Catalunya en temps d’Alfons II el Franc i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria.
Ja ancià, Pere III el Cerimoniós el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca.
El 1347 jurà la infanta Constança d’Aragó com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia.
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634).
Jofre I Veure> Gausfred I d’Empúries-Rosselló (comte d’Empúries-Rosselló, 931-991).
Jofre II de Rosselló Veure> Gausfred II de Rosselló (comte de Rosselló, 1013-74).
Jofre III de Rosselló Veure> Gausfred III de Rosselló (comte de Rosselló, 1113-64).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1870 – Mataró, Maresme, 1925)
Violinista. Fou primer violí de l’orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista.
El 1906 fundà a Barcelona l’Acadèmia Jofre, dedicada als estudis musicals.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
