(Vic, Osona, 1721 – 20 febrer 1797)
Compositor. Era deixeble de Francesc Valls, i mestre de capella de la seu vigatana.
Les seves obres conservades són Al olimpo sacro, per a quatre veus i violins, i Al monte de las aromas, per a quatre veus, violins i trompes.
Signatura del pintor català Jordi Mercadé i Farrés (1923-2005).
(Barcelona, 8 maig 1897 – 12 gener 1976)
Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d’obres instrumentals i corals.
Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XIV)
Cal·lígraf i il·luminador. El 1333 contractà l’execució d’un ric dominical per a l’església de Pontils.
(Castellgalí, Bages, 1869 – Manresa, Bages, 21 març 1938)
Industrial. Fill de Pere Jorba i Gassó, junt amb el qual obriren els cèlebres magatzems Jorba (1911) de Barcelona.
(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1647)
Músic. Es formà a l’escolania de Montserrat. Fou organista excel·lent. Morí encara molt jove.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama. Muller del vescomte Guillem I de Cardona.
N’hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem de Cardona i de Jorba, gran mestre de l’orde del Temple, i Elisenda.
(Catalunya, segle XIII)
Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.
(Catalunya, segle XIV)
Secretari del rei Joan I el Caçador. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d’aquest (1387-96).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona.
De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l’himne Pastorem canimus, a quatre veus.
