(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou triat entre els cavallers que havien de sostenir Pere II el Gran al famós desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou (1283).
Orriols, Berenguer d’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ornós, Nicolau d’
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi d’Ornós. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d’aquell, Jaume de Cardona i de Gandia, Nicolau governà interinament la seu vigatana.
Ornós, Iu
(Catalunya, segle XVI – Girona, segle XVI)
Advocat i mecenes. El 1569 féu un donatiu de 744 lliures, destinat a les obres de l’edifici de l’Estudi General gironí.
Orland
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill natural de Frederic II de Sicília. Lluità repetidament contra les invasions angevines. El 1349 destacà molt al setge de Catània. Fou conseqüent al seu llinatge català.
El 1354, quan el seu nebot Lluís, aleshores rei de l’illa, es trobà gairebé captiu dels revoltats nobles llatins, anà a trobar Pere III el Cerimoniós per demanar-li ajut. S’hi entrevistà a Sardenya, al campament del setge de l’Alguer.
El rei prometé el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís. En aquesta ocasió, havent anat a l’illa amb sis galeres de Sicília, Orland col·laborà amb Pere III a la campanya sarda.
Oriolf
(França, segle X – Franja de Ponent, segle X)
Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda.
Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d’Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind.
Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d’immunitat del monestir d’Alaó concedit el 975.
Oriola, Joan d’
(Catalunya, segle XV)
Compositor. El 1472 ingressà com a cantor al servei de la capella reial de Nàpols.
Se’n conserven un O vos omnes qui transitis in pena, per a tres veus, i un In exitu Israel, a quatre veus.
Oriol, Pere
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1639 – Manila, Filipines, 1705)
Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Bisaies des de 1663.
És autor d’un diccionari i d’escrits religiosos en la llengua del país.
Orenga, Guillem d’
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII)
Escultor. Col·laborà amb el mestre Bartomeu a la realització del sepulcre de Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus.
Ordís, Antoni d’
(Ordis, Alt Empordà, 1667 – Barcelona, 1744)
Frare caputxí. Fou tres vegades provincial de Catalunya (1716-19, 1724-27 i 1730-32). També fou definidor general de l’orde (1726-33).
Gaudí de gran prestigi.
Ordeix, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor. Hom en conserva nadales com Viendo algunas dudas, a quatre veus, i Clarines de la fama, a vuit veus amb acompanyament de violins.
