(Catalunya, segle XVI – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI)
Cronista. És citat pel pare Villanueva com a autor d’una relació de fets, extrets dels arxius locals i escrits el 1584.
Pseudònim de l’escriptor i historiador menorquí Ferran Patxot i Ferrer (1812-59).
(Catalunya, segle XVIII)
Noble. Estudià a la universitat de Cervera.
És autor d’un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d’altres escrits.
(Barcelona, 1875 – 1922)
Enginyer militar. Tingué càrrecs diversos als serveis de comunicació telegràfica.
Publicà alguns llibres sobre aquesta especialitat i d’altres sobre locomoció automòbil.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. És autor d’obres teatrals en vers en castellà i català.
Entre elles figuren Los estudiantes de Cervera (1852), Gabriela o el orgullo aristocrático i Una mare fanàtica (1873).
(Rosselló, segle XV)
Noble. Casa la seva filla Caterina d’Ortafà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Guillem i Bernat d’Oms, s’alçà al Rosselló contra l’ocupació francesa.
Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d’ell i de tota la guarnició.
(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim, que el nomenà lloctinent a Sardenya. Cooperà el 1451 als intents d’imposar sobre Còrsega el domini d’Alfons IV. Envià auxilis diversos als corsos partidaris del sobirà.
El 1452 prestà bona ajuda a Ferran, fill natural del rei Alfons IV i duc de Calàbria, quan era desenvolupada una forta campanya a la Toscana.
(Venècia, Itàlia, segle X – Cuixà, Conflent, 14 gener 992)
Dux de Venècia (976-78) i monjo de Cuixà. Fou nomenat dux després d’una rebel·lió que derrocà a Pere Claudià IV, al qual causà la mort. Angoixat per aquest fet, renúncia al ducat en el seu fill i junt amb altres nobles i familiars seguí a Garí, abat de Cuixà, de pas per Venècia.
Féu el noviciat i professà al monestir, d’on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Es creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa.
Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l’interior de l’església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Se li dedicà un epitafi en vers. A final del segle XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14 de gener.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre’s la vila de Carinyena.
