(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l’anomenat mestre de Cardós.
Se li atribueix l’Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l’absis de l’església del castell d’Orcau.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Era casat amb una filla de Dalmau de Castellbisbal. El 1462 prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II.
Pere de Portugal li atorgà Castellbisbal el 1464. Fou capità de Martorell.
(Barcino, segle II)
Personatge romà en temps de Marc Aureli.
A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del “Pugilum”, assignant quantitats importants per assegurar diversos aspectes que n’afavorissin l’esplendor.
(Tarragona, 1820 – 1886)
Escriptor i periodista. Fou director del “Diario de Tarragona” i d'”El Tarraconense”.
Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d’un Himno al general Prim (1861).
Fou el pare d’Alfred, Antoni i Antònia Opisso i Vinyas.
(Barcelona, 7 agost 1907 – Mataró, Maresme, 10 juny 1980)
Pintor, dibuixant i col·leccionista. Fill de Ricard Opisso i Sala. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha destacat com a dibuixant retratista i com a il·lustrador. Les seves obres són d’un estil depurat i senzill.
Va reunir una col·lecció d’unes 1.500 joguines anteriors al 1920.
(Vic, Osona, 1815 – 1854)
Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès.
És autor d’unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d’altres poesies que restaren inèdites.
(Blanes, Selva, 30 abril 1811 – 1884)
Metge. Publicà en col·laboració un Tratado elemental de las enfermedades de las mujeres (1840) i un Tratado de terapéutica general (1846).
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar… (1643).
(Catalunya, segle XVII – Vallespir, 1675)
Canonge de Girona i abat de Sant Feliu i nomenat vicari general dels exèrcits del duc de San Germano, morí en la campanya de Morellàs i Bellaguarda.
Era fill d’Antoni d’Oms i de Sentmenat, i germà de Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms.
