(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Pedagog i escriptor. Dirigí l’Escola Normal de Tarragona.
És autor de llibres docents i de la novel·la històrica Agha, la hebrea.
Sancho i Barreda, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sanchis i Sivera, Josep
(València, 5 gener 1867 – 21 maig 1937)
Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d’on era també arxiver.
Va pertànyer a l’Acadèmia de Bones Lletres, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Academia de la Historia, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval.
Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).
Sanchis i Guarner, Manuel
(València, 9 setembre 1911 – 16 desembre 1981)
Filòleg, historiador i folklorista. Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València. El 1933 va publicar l’opuscle La llengua dels valencians, molt important en la tasca de conscienciació idiomàtica. Fou oficial de l’exèrcit republicà i, per això, condemnat a mort; bandejat, hagué de viure a Mallorca.
Col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni Maria Alcover i F. de B. Moll, en la part catalana de l’Atlas lingüístico de la Península (obra començada pel professor Tomás Navarro Tomás i publicada pel CSIC). Amb la Gramàtica valenciana (1950), va proporcionar als escriptors valencians (amb molta prudència i amb sòlida preparació científica, tot aprofitant l’experiència empírica del Diccionari) la norma fabriana en una solució de compromís, no massa distant de la llengua parlada al país.
Amb tot aquest treball lingüístic reblà la liquidació de les desviacions anarquitzants menada per Fullana, Nebot i altres, liquidació encetada en una reunió d’intel·lectuals valencians a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, i acomplerta amb la col·laboració més popular i humil de Carles Salvador i Gimeno.
També és important la tasca investigadora que Sanchis va fer en el camp filosòfic i en l’històric, en obres com Introducción a la historia lingüística de Valencia, Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (2ª. edició, 1961), la part Època musulmana del volum I (1965) de la Història del País Valencià i el primer volum d’Aproximació a la història de la llengua catalana (1980).
Publicà, així mateix, estudis folklòrics: Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent a Mallorca (1955), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963, 1965 i 1968). Autor, encara, de Contribució al nomenclàtro geogràfic del País Valencià (1966) i Renaixença al País Valencià (1968), etc.
Sánchez i Ferrer, Concepció
(Barcelona, 1903 – segle XX)
Guitarrista. Estudià a l’Escola de Música amb Joan Nogués.
Ha obtingut èxits remarcables.
Sánchez de Castellar y Arbustante, Manuel
(Saragossa, Aragó, vers 1630 – València, 1707)
Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l’orde. Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona.
És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà.
Sança d’Aragó i de Castella
(Saragossa, Aragó, vers 1186 – després 1241)
Comtessa de Tolosa. Filla del rei Alfons I de Catalunya i Sança de Castella.
El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anul·lat el 1241.
Sança d’Aragó -comtessa Urgell-
(Aragó, segle XI – Urgell, 1097)
Comtessa d’Urgell. Filla del rei Ramir I d’Aragó. Fou la tercera muller d’Ermengol III d’Urgell i mare d’Ermengol IV.
Sança -vescomtessa Girona-
(Lleó ?, Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)
Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger.
No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1162.
Sanç, Pere
(Catalunya, segle XIII)
Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà a la conquesta del regne de València.
Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca.
Sanç, Jeroni
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment per part del papa d’abats triennals.
És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles I (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d’una Vita Joannis II Aragonum regis.
Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.
