(Barcelona, segle XV – abans 1515)
Pintor. Autor del retaule dels Paers de Lleida, i dues tables notables per a Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Barcelona, segle XV – abans 1515)
Pintor. Autor del retaule dels Paers de Lleida, i dues tables notables per a Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Catalunya, 1288 – segle XIII)
Fill natural de Jaume II el Just i de la siciliana Gerolda. Morí de molt poca edat.
El seu germà bessó Napolió, en canvi, sobrevisqué i féu una carrera estimable.
Pere de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.
Pere de Sanaüja (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València, el 1238, i a d’altres campanyes valencianes de Jaume I el Conqueridor. Rebé terres a Benimaclet i encara donacions secundàries, com a recompensa dels seus serveis.
Arnau de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Acompanyà el comte Ermengol VII d’Urgell a Castella. Al costat d’ell, el 1167, fou una figura important de la reconquesta d’Extremadura.
Arnau de Sanaüja (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Almenys des del 1206 apareix com a senyor de les Borges Blanques, possessió que abans havia estat d’Esteve de Marimon i els seus.
Bernat de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Li foren concedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, que havia estat conquerida el 1149.
(Barcelona, 3 octubre 1868 – 1938)
Musicògraf i pedagog. Dirigí la “Revista Musical Catalana”.
És autor d’obres didàctiques, com Escuela de Solfeo i Teoría de la música.
(Barcelona, 1663 – segle XVIII)
Escriptor. El 1703 ingressà a l’Acadèmia Desconfiada.
Escriví el tractat La verdad política.
(Barcelona, 1902 – segle XX)
Poeta. Líric simbolista i popularitzant. Ha publicat Vallgorguina (1947), Mòduls (1950) i Suma d’aurores (1963).
El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat-Papasseit.
(Palma de Mallorca, 30 abril 1904 – Catalunya ?, segle XX)
Pintor. S’establí a Sabadell, on fou deixeble de Vila i Cinca. Exposà individualment per primera vegada el 1929.
Ha sobresortit com a paisatgista.