Berenguer de Santa Eugènia (Catalunya, segle XIII) Cavaller. A vegades resulta difícil de destriar del seu contemporani Bernat de Santaeugènia. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229.
Bernat de Santa Eugènia Veure> Bernat de Santaeugènia (cavaller català del segle XIII).
Marc de Santa Eugènia (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 era un dels qui havien de fer costat a Pere II el Gran al desafiament del monarca a Bordeus amb Carles I d’Anjou.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebé la dotació inicial fins al 1143.
El 1157 tingué entrada ocasional al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Bernat de Sant Vicenç (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Destacà a la cort dels comtes Ramon Borrell i Berenguer Ramon I de Barcelona.
Pere de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Participà a la campanya de croada contra Almeria, empresa el 1309 pel rei Jaume II el Just.
Roger de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIV) Noble. Anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que manava l’infant Alfons (1323). El 1331 cooperà al projecte de croada contra Granada que seria suspès per la sobtada aliança entre castellans i sarraïns.
Vicent Sant Vicenç (País Valencià, segle XIV – segle XV) Pintor. Vivia el 1416.
Arnau de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.
Berenguer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.
Ferrer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.
Gaspar de Sant Martí (País Valencià, segle XVII) Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.
Gombau de Sant Martí (Catalunya, segle XIV) Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.
Ramon de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.
Roderic de Sant Martí (País Valencià, segle XIV) Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Noble. Es mostrà partidari de Pere III el Cerimoniós durant les accions d’aquest per desposseir Jaume III de Mallorca, tot i que el darrer era el seu sobirà natural. Jaume el féu empresonar a Perpinyà.
El 1344, a la segona campanya del Rosselló, Pere III assegurà la seva llibertat conservant presoner Pagà, fill natural del rei de Mallorca, fins que fou concertat un bescanvi concret dels dos captius.
Guillem de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. Fill d’un homònim i d’una filla quasi desconeguda del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1177 el seu oncle Ermengol VII el citaria en cinquè lloc a la successió del comtat.
Guillem de Sant Martí (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1229 anà a Mallorca amb les forces de Guillem de Montcada, del qual era vassall. Formà part a l’avantguarda a la batalla de la serra de Portopí, on moriria el seu senyor.
Veure> Arnau Bassa (pintor gòtic català del segle XIV).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1718)
Religiós carmelità descalç. Fou prior del convent de Barcelona.
Deixà uns annals del seu orde i d’altres escrits.
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d’altres obres abans d’ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell.
(País Valencià, vers 1400 – 1424)
Cavaller i escriptor. És un dels lírics més importants de la literatura catalana anterior a Ausiàs Marc. Poeta cortesà i militar, va estar al servei d’Alfons el Magnànim, el qual seguí en el setge de Bonifaci i el 1422 apareix atestat al costat del rei a Nàpols, ciutat en la qual fou presoner de Francesco Sforza (testimoni d’aquesta captivitat és el seu poema Presoner).
Per a la seva obra pren temes ja tractats pels trobadors. El poema Lo setge d’amor és una al·legoria pròpia de poetes cavallers, amb ascendència ovidiana. Una de les seves composicions més conegudes és La Passió d’Amor, joc al·legòric sobre l’amor que mostra una marcada diferència envers el Roman de la Rose.
Una altra característica notable d’aquest poeta és la d’intercalar citacions de versos procedents d’altres composicions trobadoresques, tot acceptant els models dels trobadors dels segles XII i XIII i allunyant la seva poesia dels esquemes creats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa.
Escriptor en català, es val encara de gran nombre de provençalismes. Tal com feren altres poetes, utilitza els senhals per cantar una dama, que en molts d’ells és la reina Margarida de Prades. No n’han pervingut gaires poemes.
