(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Mestre d’aritmètica de Barcelona.
Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica, la primera obra d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.
Santcliment, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Santapau i de Vallgornera, Ponç de
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Baró de Castellfollit. Fill i hereu de Ramon de Santapau i de Cardona. Per a redimir al seu pare serví Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos, pocs mesos abans que el seu pare.
Foren fills seus:
- Ramon de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XV) Baró de Butera i Licodia. President i capità general de Sicília (1485).
- Hug de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI) Marquès de Licodia (1510). El succeí el seu fill:
Ponç de Santapau i Filingeri (Sicília, Itàlia, segle XV – 1542) President i capità general de Sicília (1516). Fou el pare d’Antoni, Francesc i Maria Antònia de Santapau i Branciforte.
Santapau i de Cardona, Ramon de
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1475)
Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug (V) de Santa Pau. El 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau.
Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l’illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d’una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.
La seva neboda fou Beatriu de Santapau i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV) Baronessa de Castellfollit i Mosset. Rebé una donació (1447) del seu oncle per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau.
Santàngel, Lluís de
(València, 1439 – Alcalà de Henares, Madrid, febrer 1498)
Cavaller. Descendent d’un família de jueus conversos originària de Calataiud, és considerat com un important col·laborador financer de les empreses de Ferran II el Catòlic. Ja el seu pare havia rebut de Joan II el Sense Fe l’arrendament de certs drets dels genovesos.
Lluís entrà al servei de la casa reial el 1478, i el 1481 el rei Ferran el nomenà escrivà de ració. La seva intervenció durant les negociacions de Santa Fe (1492) entre Colom i Ferran el Catòlic fou determinant, ja que va bestreure una quantitat important de maravedisos que facilità l’empresa colombina d’Amèrica.
Fou recompensat pels reis amb els béns procedents de les confiscacions d’heretges i apòstates del regne de València.
Santàngel -família-
(Catalunya-Aragó, segle XV – segle XVI)
Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís de Santàngel.
Santallúcia i Claverol, Romuald
(Lleida, 1881 – 1911)
Eclesiàstic. Publicà alguns estudis sobre llengües orientals, així com el llibre Què es el modernisme?.
Santacília * -jurista-
Veure> Sanctacília (jurista català del segle XIV).
Santa Pau, Beatriu de *
Veure> Beatriu de Cruïlles (senyora de Castellfollit del segle XV).
Santa Marta, Joan de
(Prades, Baix Camp, 1578 – Kyoto, Japó, 16 agost 1618)
Beat. Era frare franciscà. Morí martiritzat.
Fou beatificat per Pius IV en 1867.
Santa Fe, Galceran de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1274, pels pactes d’Àger, s’adherí a la gran coalició nobiliària formada enfront de l’autoritat de Jaume I de Catalunya.
Sembla que ell fou dels qui prolongaren menys aquesta actitud d’insubmissió.
