Arxiu de la categoria: Biografies

Abril, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Escultor. En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del col·legi del Patriarca, a València.

El 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe (Extremadura).

El 1620 passà a l’Escorial, on treballà en les obres del panteó reial.

Abri-Descatllar i Santandreu, Jordi

2 Respostes

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Financer. Fill de Guillem Descatllar i d’Olesa.

Obtingué el títol de marquès des Palmer (1817) en compensació dels grans deutes contrets per la corona amb la família.

Abri-Descatllar, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)

Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.

Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.

Abraham ben David Caslarí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Besalú, Garrotxa, 1377)

Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps.

Abraham Bedersí

Deixa un comentari

(Besiers, França, 1240 – Perpinyà ?, 1296)

Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s’establí a Perpinyà.

Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat.

Abenvenist, Vidal

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.

Abelló, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1527)

Notari. Continuà l’obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l’antic regne de Mallorca.

Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l’animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.

Abella -varis bio-

Deixa un comentari

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Abella, Ferrer d’ -varis bio-

1 Resposta

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria I. El rei Martí I l’Humà el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l’Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d’emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.