(Aragó, segle XIII – ?, segle XIII)
Muller de Jaume (I) de Xèrica, primer baró de Xèrica. Era filla d’Àlvar Peris d’Açagra, senyor d’Albarrasí.
El seu marit era fill natural de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.
(Dénia, Marina Alta, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1131)
Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abü Marwän ‘Abd al-Malik.
És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
(Xàtiva, Costera, segle XI – Dénia, Marina Alta, 1077)
Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina.
Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals.
Fou el pare del també metge Abü-l-‘Ala ‘Zuhr.
(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)
Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.
El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.
És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn (“Rectificació de la ment“) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).
(País Valencià, segle XI – 1085)
Rei de la taifa de València (1076-85). De la família amiri. L’any 1076 s’independitzà del rei al-Qadir de Toledo, el qual havia destronat el seu germà, Abd al-Malik, el 1065.
Per poder fer front amb èxit als intents annexionistes d’al-Qadir i els Barru Hud de Saragossa, acceptà la protecció d’Alfons VI de Castella.
(València, 1198 – Tunis, 1260)
Historiador àrab. Treballà al servei del rei Zaian, el darrer monarca sarraí de València. En esdevenir-se la conquesta cristiana de la capital, per les forces de Jaume I el Conqueridor (1238), es trobava a Tunis com a ambaixador de Zaian, gestionant auxili per al seu senyor.
No volgué tornar a la seva ciutat natal. S’establí a Tunis, on ocupà càrrecs importants a la cort. Més tard caigué en desgràcia i morí a la presó.
Escriví una sèrie de biografies de musulmans il·lustres de València.
(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)
Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe de València, Tomás de Villanueva.
Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.
Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.
Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.
(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)
Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).
Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.
El 1982 abandonà la política activa.
(València, 1862 – 1924)
Pintor. Autor de marines i de paisatges.
El Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves.
