Arxiu de la categoria: Biografies

Abd Alläh -varis bio-

Abd Alläh  (Illes Balears, segle X – 1036)  Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugähid de Dénia, creà per a ell.

Abd Alläh al-Balansï  (País Valencià ?, segle VIII – València, 823)  Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisäm I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam I, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.

Abd Alläh al-Murtadä  (Illes Balears, segle XI – 1095)  Governador d’Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.

Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu’min  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les Illes. Fou destituït el 1208.

Abd Alläh ibn ‘Isäm al-Hawlänï  (Illes Balears, segle X – la Meca, Aràbia, segle X)  Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.

Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya  (Illes Balears, segle XII – 1203)  Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.

Abd Alläh ibn ‘Iyäd  (al-Andalus, segle XII – Conca, Castella, 1147)  Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.

Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya  (Illes Balears, segle XII – 1151/55)  Polític. Governador de Granada (vers 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.

Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr  (al-Andalus, segle VII – 714)  Polític. Governador d’Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.

Abd Alläh ibn Tä’Alläh al-Kumí  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.

Abd al-Uwar

(Aragó, segle IX)

Valí de Saragossa. Negocià (857?) un pacte d’amistat amb el nou comte Unifred de Barcelona i Narbona.

Abd al-Karim ibn Mugit

(al-Andalus, segle IX)

Hagib de la taifa de Còrdova. Per ordre d’Abd al-Rahman II de Còrdova, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se’n emparar.

Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al-Mansur

(País Valencià, segle XI – 1061)

Reietó musulmà de València. Nét d’Almansor. Entronitzat a Xàtiva per alguns caps amiris contraris a la sobirania Labib de Tortosa, aconseguí d’emparar-se de València vers el 1026.

Reconegué el califa Hisäm III de Còrdova, i l’any 1038 s’apoderà d’Almeria i Múrcia, però tres anys després perdé Almeria.

Abd al-Aziz

(al-Andalus, segle VII – 716)

Valí. El 713 sotmeté el got Teodomir a Oriola.

Es casà amb Egilona, vídua de Roderic.

Abbate, Al·legrança

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Segona muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.

Tingué dos fills del seu matrimoni: Antoni de Montcada i Abbate, que seria comte d’Adernó, i Pere.

Abbad ibn Sarham

(Xàtiva, Costera, 1071 – Marroc, 1148)

Escriptor àrab. És autor de diverses obres, per bé que les que li són atribuïdes no resulten de paternitat ben comprovada.

Abat i Mestre, Pere

(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)

Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.

Fou defensor de Linné.

Abat, Manuel

(Barcelona, segle XVIII)

Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.

Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.

Abat, Joan

(Catalunya, segle XVII)

Compositor. Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo).