(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)
Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.
Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.
(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)
Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.
Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.
(Sineu, Mallorca, 23 desembre 1928 – Ourense, Galícia, 9 agost 1955)
Ciclista. Aconseguí diversos premis (Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952; Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc).
Després de participar a la Volta a França (1955) i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament.
Per subscripció popular li fou erigit un monument a Sineu.
(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)
Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).
Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).
L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.
(Muro de Mallorca, 1823 – Illes Balears, segle XIX)
Metge. Autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de “La Medicina Ecléctica”, periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.
(València, segle XVI)
Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.
És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).
(Sitges, Garraf, 29 gener 1860 – 25 maig 1905)
Pintor. Destacà com a paisatgista i retratista. La seva pintura es caracteritzà per una afinada sensibilitat de regust impressionista.
Hi ha obra seva als museus Maricel, Cau Ferrat i a diverses col·leccions particulars.
Col·laborà també en diverses accions cíviques a la seva vila natal.
(Torrent de l’Horta, Horta, 1963 – )
Escriptor i geògraf. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, es autor d’una vintena de llibres dedicats al Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
La seva primera publicació Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d’Economia, Llibre d’Interès Turístic Nacional. També destaquen: Espais Naturals Valencians (2001), premi al millor llibre en valencià 2001 atorgat per la Generalitat Valenciana; la col·lecció Rutes Amb Bicicleta de Muntanya pel Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
També ha realitzat el guió per a la sèrie documental de TVV Planeta Bicicleta i junt amb el fotògraf Francesc Jarque ha fet el llibre sobre la natura i la gent del massís del Caroig.
Director de l’IVEN (Institut València d’Excursionisme i Natura), guia-organitzador d’activitats del Centre Excursionista de València i professor de l’Escola Valenciana d’Aire Lliure.
Pseudònim del periodista i militant anarquista francès Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés (1883-1917).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis.
El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del segle XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica.
Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri.
