(València, 1827 – 1893)
Poeta bilingüe. Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local (Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, etc).
És també autor, entre d’altres, de l’extens poema èpic en dos cants Sant Vicent (1855), de caire religiós.
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
Veure> Joan Altimira i Viñolas (violinista català, 1894-1983).
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
(Catalunya, segle XVI – Badalona ?, Barcelonès, segle XVI)
Religiós. Vivia al convent de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona.
Publicà diversos treballs d’història religiosa.
(Catalunya, segle XV)
Pintor. És autor del retaule de Sant Martí de Viladrau, obra realitzada en 1482.
(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)
Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.
Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.
(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)
Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).
A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.
Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.
(Pollença, Mallorca, 1763 – 1843)
Historiador. Es dedicà a treballs d’història local.
(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)
Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.
La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.
És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.
