Arxiu de la categoria: Biografies

Amèric, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )

(Joan Américo i Ortega)  Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.

Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.

El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.

Amer i Servera, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1847 – 1910)

Metge per la Universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista “Unidad Católica” de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l’Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc.

Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a “L’Aurora” i a l’obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica.

Amengual i Reus, Joan Josep

2 Respostes

(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)

Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.

Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.

Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.

Amengual i Oliver, Jeroni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)

Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).

Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.

Amengual i Hernández, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1784 – 1852)

Ardiaca de la seu de Mallorca. El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, de 1847 a 1848, vicari capitular.

Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes. Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull (1847).

Amengual i Domingo, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 19 gener 1944 – )

Submarinista. Un dels primers especialistes en pesca submarina.

Des del 1963, en què guanyà per primer cop el campionat de les Balears, ha aconseguit, entre d’altres, el campionat d’Espanya (1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981), el d’Europa (1978 –Eivissa– i 1982 -Bulgària-) i el del món (1973 –Cadaqués-, 1981 -Brasil- i 1985).

Amengual, Domènec

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1660 – segle XVII)

Frare dominicà. Fou teòleg remarcable i bon estudiós de la filosofia tomista.

Amat i Tarré, Jaume

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya, segle XV – 1524)

Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova.

Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer (1509).

Amat i Maestre, Miquel

Deixa un comentari

(València, 4 febrer 1838 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 26 maig 1896)

Escriptor. És autor d’alguns escrits religiosos, així com de poesies.

Entre les darreres destaca un extens Romance histórico de Don Jaime el Conquistador (1876).

Amat, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Amat  (Sabadell, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, 1755)  Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits.

Josep Amat  (Barcelona, 1843 – 1911)  Pintor.