(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)
Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).
Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).
(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)
Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.
Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).
Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.
(València, 15 febrer 1941 – )
Crític literari i historiador. Professor de literatura castellana.
De la seva obra cal esmentar Introducción a la novela contemporánea (1966), Eugenio d’Ors, crítico literario (1971), Vida y literatura en “Troteras y Danzaderas” (1973), Modernismo y Postmodernismo (1974), Sub-literatura (1974), Toros y cultura (1987), Lenguaje taurino y sociedad (1990) i Escritores ante la fiesta (1993).
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1735 – 20 abril 1810)
Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d’elles conservada a la Miscel·lània Pascual.
L’obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d’altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense.
Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual.
(Catalunya, 1887 – segle XX)
Crític i assagista d’art.
(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)
Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.
Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).
(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)
Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).
La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.
El 1914 fou elegit senador per la província de València.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses peces de música sacra.
(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(València, 2 juny 1842 – Madrid, 28 març 1912)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid.
Practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid.
Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera.
