(València, 15 octubre 1911 – 2 setembre 1992)
(Sangchili) Boxador. Fou campió d’Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet.
El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.
(Alfafara, Comtat, 12 setembre 1954 – )
Ciclista. Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973. El seu debut com a professional fou l’any 1978.
Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest darrer des de la seva fundació a Alacant el 1980.
Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000.
(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)
Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.
(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)
Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.
Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.
(Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)
Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719).
És autor d’una Historia civil de España… desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V de Borbó.
(Colònia, Alemanya, 12 abril 1925 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 2 setembre 2022)
Pintor i decorador. L’any 1958 fixà la seva residència a Eivissa. Participà al primer Saló de Maig (1956) i estigué molt relacionat amb els grups Dau al Set i El Paso.
Exposà regularment a Barcelona des del 1960. Pertangué al grup SYN. L’any 1979 presentà el muntatge àudio-visual Monoserie que obria una nova etapa de la seva obra.
També exercí com a grafista i com a interiorista.
(Perpinyà, 20 juny 1941 – )
Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d’ençà del 1972 fou professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord.
Autor de l’Atles de la Catalunya-Nord (1977), d’El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l’Atles d’Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).
(Sicília, Itàlia, segle XIV – ?, segle XIV)
Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat.
(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)
Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.
Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).
El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.
Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.
(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)
Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.
Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.
