(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)
Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.
A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.
Nom popular de la religiosa agustiniana i santa mallorquina Caterina Tomàs i Gallard (1531-74).
(València, 1664 – 1706)
Pintor barroc. Les seves millors obres van ser els quadres al claustre del convent de Sant Sebastià, il·lustratius de la Vida de Sant Francesc de Paula.
(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)
Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.
S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.
A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.
Veure> Estanislau de Kostka Vayo (escriptor valencià, 1804-64).
(País Valencià, segle XVII – 1684)
Organista i compositor. Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid.
Se n’han conservat salms, motets, nadales i altres obres.
(Castelló de la Plana, 11 febrer 1795 – 30 agost 1860)
Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d’Europa.
Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys.
(Benavarri, Ribagorça, 1635 – Espanya ?, 1689)
Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l’illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals.
Introduí reformes i innovacions importants en l’artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l’armament de l’exèrcit espanyol.
Publicà diversos tractats polítics i militars.
(València, 21 març 1932 – 13 gener 2023 )
“Nassio” Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou.
Ha realitzat un bon nombre d’obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d’altres, com La Creació i el mosaic per a l’hospital Mercy de Chicago.
Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques.
(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)
Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).
La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.
Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.
